6 de novembre del 2005 Avui som cinc adults, quatre adolescents i una nena. Fa sol i tenim ganes de caminar. Agafem els cotxes i anem cap a Figuerola. Avui no ens perdrem i arribarem a lloc, ja coneixem el camí.
El primer tros fa una pujada suau, però desseguida enfilem un fort pendent fins al capdemunt del coll de Prenafeta, a partir d'aquí tot fent saltets arribem al poble.
Parada per esmorzar i comentar la jugada.Tips i descansats comencem a pujar caminet amunt, ara costa una miqueta més , però som forts i fortes, valents i valentes, i decidits i decidides, i tenim ganes de dinar, avui ens esperen unes delicioses amanides i carn a la brasa, tot aixó menjant al aire lliure, fent salut!! No hi res millor que la traquilitat i pau del camp, sense res que et destorbi!!!
Així havia de ser, però vistos els nostres antecedents alguna cosa havia de fallar. No van ser les amanides que eren boníssimes, ni la carn que estava al punt, ni el lloc que era paradisíac, ni la companyia que era immillorable!!
LES MOSQUES!!!
Un exèrcit de mosques va voler fer-nos companyia, just començar a treure menjar i s'ho van anar dient les unes a les altres: Dinar a Figuerola, pásalo!!
Níngú ho diria que les mosques estan tant ben comunicades!!
Vam haver de treure la taula del porxo (com pesava!!!) i dinar a ple sol, les mosques també volien participar-hi, però la natura ha fet a les dones més intel·ligents que a les mosques i els hi vam parar una trampa, va funcionar d'aquella manera!! Però vam poder dinar amb certa tranquilitat. Hi ha una noia a l'altra banda del món que encara recorda aquelles mosques!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada