Això és desgrimpar .. la resta son ...

L'Ametlla l'Ampolla, part II

Nunca segundas partes fueron buenas, diuen. Potser haurem d'esperar a la tersera .
De moment aneu mirant les fotos, la crònica arribarà algun dia. Ja ha arribat, avui és 25 d'octubre

De qui va ser la idea de trobar-nos a les 7 de la matinada??? Si gairebé encara era fosc!!
Un diumenge aixecar-se tant d'hora, i no precisament per anar a missa primera, ha de ser pecat per força, us haureu de confessar!



Aqui en teniu la prova, desprès de una hora en cotxe, el sol tot just treia el nas per sobre la línia del horitzó.
Valents com som, cames ajudeu-me, vam enfilar la baixada cap el port, ni una ànima pel carrer, la gent de l'Ametlla els diumenges a la matinada dorm.
Poc tros més enllà, la història ve trobar-nos en forma de búnker de la guerra civil, la pedra ens informa que va ser construït l'any 1938. I si no hagués estat perquè jo sóc valenta i una mica, només una mica, inconscient us ho haurieu perdut, de totes menres a la propera sortida que algú porti una lot.

Què dir-vos de les magnífiques vistes de que vam gaudir? Les fotos parlen per sí soles, cap paraula pot millorar el blau del mar, l'olor dels pins o la transparència de l'aigua.

El racó que vam escollir per esmorzar no podia ser millor. El marge per seure, les cases de pedra a l'esquena i tota la inmensitat del mar als ulls.

Com sempre, n'hi ha que no es poden estar de posar les grapes en remull!

Us recordo com apretava el sol?? El setembre no és un mes bó per caminar. No pas per mí.

30 de setembre del 2006, de Vallbona en direcció a Montbalnquet, dues del migdia, un sol mooolt injust, qui va sofrir de pajaritis????

Octubre no és un mes bó per caminar. No pas per mi. 7 d'octubre del 2007. Qui va tornar a ser visitada per les pàjares??

JO, si. Què passa? Si no hagués sigut per això no hagués pogut fer aquesta foto del mig tant bonica. Perquè tot i estar marejada com una sopa per culpa de la xocolata que vaig endrapar per no haver de beure el xaropet del J, vaig tenir la suficient presència d'ánim per fer aquesta foto que és podria titular: A vista de pàjara.

I mentre jo em desmaiava sota un pi, els altres, vosaltres, tant tranquils fent tertúlia. Tingués amics!!

Però hi va haver moments per tot, i com que fa tants dies els dolents s'han esborrat i no me'n recordo del segon atac pajaril i de la drecera rodejant la costa i travessant parades per trobar el camí bonic amb passarel·la de fusta al costat de la platja.

I el xiringuito que no arribava, es veu que quan saben que hi hem de passar nosaltres el tralladen més al sud. Finalment hi vam arribar, mig deshidratats, i ens vam refer. Segons diuen l'Ampolla es darrera la propera cala, segons diuen. No us creguessiu pas sempre el que diuen!

La foto de l'esquerra del xiringuito assenyala més o menys, d'on vam sortir, un bon tros.

La d'aqui sota és on hem d'arribar, un bon tros més. I tot alló de desnivell zero, res de res. Una muntanya russa té menys pujades i baixades que aquesta ruta.

A la foto del mig podeu veure les obres tan boniques que fa el germà del C. a la costa catalana.

Després d'un parell de remullades per fer baixar la temperatura vam fer cap a la botella, ai, no !l'Ampolla!

De plages i platgetes ens en vam fer un tip de peixet, també.
De fotos del peixet i marisc i de totes les coses bones que vam menjar, no cal, que us faria venir massa salivera

Ruta del Cister IV

Enviat per la corresponsal en pràtiques Fina
Aprofitant que hem aconseguit unes credencials segellades pel Consell Comarcal, i donat que ens faltava acabar la Ruta del Cister hem organitzat l’etapa de Vallbona de les Monges- Santes Creus.

En primer lloc ens vàrem posar en contacte amb els Ajuntaments o entitats veïnals del pobles per on passàvem per tal de poder segellar aquestes acreditacions. Una mica sorpresos però amb moltes ganes de col·laborar la idea els va semblar prou bona com per esperar-nos a les hores aproximades que els vàrem dir.

Vallbona de les Monges, 8 del matí un cop posat el segell del Monestir i escoltar com les monges cantaven acompanyades pel toc insistent de les campanes, ens despedim de la Rosabel (magnifica conductora del cotxe de suport), i caminem en direcció a Belltall, tenim uns minuts de confusió per trobar el camí, però en un tres i no res anem en direcció Belltall.


Belltall, hem arribat mes o menys al’hora prèviament acordada amb un representant de l’Associació de Veïns, donat que es una pedania de Passanant, per posar el primer segell, xerrem amb aquesta gent tan agradable i aprofitem per esmorzar una mica, ho fem a la plaça, ens espera la Rosabel, tot va bé , per tan fem camí cap a Forès.

Forès, poble curiós enfilat al capdamunt del turó, s’ha de pujar fins dalt si volem complir amb el ritual del segell, quin trenca cames! ... però sorpresa, ningú ens espera, ningú sap res del segell,

ens han deixat penjats i amb la caminada costa amunt per res...

Preguntem... però tot i l’amabilitat d’uns habitants del poble que ens ensenyen l’Església, el segell no surt per enlloc. Quan ja no volíem perdre més el temps, coneixem al mossèn d’allí i de uns quants pobles més que ens ofereix el segell de la parròquia de Forés, però el te a Sarral que es on viu i fa missa a la tarda. Estem salvats!!
Desprès d’un bon dinar a Rocafort sort que només queden 2,5 km fins a Montbrió, perquè això de caminar havent menjat.....

Entrada a Montbrió, aquí si que ens esperaven i ens vàrem acomodar al local social del poble, molt bé, taules, cadires, servei, una estufa per si fa fred, llenya preparada, fins i tot TV per veure el Barça (va guanyar). Tal i com es va quedar amb el mossèn de Fores, algú va anar a missa i els altres a comprar quelcom per sopar a Sarral. Missió complerta, segell posat. De la nit a Montbrió només dir que no va dormir tot el que tenia son i final de l’etapa.

Montbrió-Pont d’Armentera-Santes Creus, 8 del matí, els companys que arriben ens fan treure la son de les orelles amb bons termos de cafè i llet, tornem les claus del local i des d’aquí els donemles gràcies un altre cop.

El Cels avisa que el camí fa pujada, que haurem de “desgrimpar” i que no hi ha aigua fins el Pont d’Armentera, naturalment li fem cas i enfilem el Coll de Comaverd, magnífic paisatge, anem amunt, cada cop més amunt, passant per la carena de la muntanya... si veieu la foto sabreu tots el que volia dir el Cels amb “desgrimpar”....

Que si baixem, que si anem a buscar un altre camí, que si jo tinc vertigen, que si jo he baixat i no n’hi ha per tant .... a la fi tots hi vam passar i l’aventura s’ho val.

Caminets estretets, però tots contents i fruint de les alçades, fen camí cap El Cogulló, última pujada abans d’arribar al Pont d’Armentera, després tot costa avall. Fa molta calor i n’hi ha que patim una mica.

Al local social del Pont ens espera el senyor encarregat de segellar i com que es fa tard s’ha de continuar fins a Santes Creus, falten 6 km. I el sol és de justícia.

Santes Creus, hora de dinar i primer ens volem refrescar, la Rosabel esta molt preparada i l’Angeles també, com si Santes Magdalenes fossin anem tots passant els peus per aigua i un ungüent màgic que refresca d’allò mes. Decidim que primer s’ha de menjar i després ja anirem al Monestir per posar l’últim segell. Dit i fet, bon menú al Catalunya i molt bona sobretaula, però el ritual és el ritual i així fem cap a veure l’encarregada d’estampar la prova que hem arribat a la fi de l’etapa.

Tot i que volem agrair molt a tothom que va col·laborar a que les credencials siguin oficials, també pensem que s’ha de millorar les

senyalitzacions de la Ruta, s’ha d’oferir mes llocs o albergs per dormir, per facilitar el camí a aquells que de fora venen i troben a faltar infrastructura per gaudir d’aquesta Ruta.

Les fotos quan arribin (Ja han arribat, suposo que us n'haveu adonat)

Us informo que amb aquesta arribem a les 50 entrades d'aquest blog

Resum poètic

Publico la poesia que m'ha arribat, gràcies F. per enviar-la.
Gràcies R. per escriure-la

La Ruta del Cister hem acabat
Perquè el Jordi hi ha posat molta voluntat

Que serien les nostres caminades sense ell?
Segur que un gran desgavell!

Fins hi tot ens ha fet credencials
Plenes de segells seran del tot oficials

Ens ho ha posat difícil un secretari especial
Però ens ho ha solucionat el mossèn de Sarral

No hem trobat el camí molt ben senyalat
Sort n’hem tingut del llibre que algú tenia guardat

Portar una guia de vegades no és la solució
No ens podem fiar de la gent d’Alió

Començar el camí al revés ens ha anat d’un pel
Sort hem tingut del cotxe escombra i la Rosabel

Quantes coses descobrim caminat i xerrant
S’han posat al descobert secrets que molts anaven guardant

Tenim algú amb un peu ortopèdic o amb piles
No sabíem que deia tantes mentides

També hem descobert la vena torera d’algú
No ho havia dit mai a ningú

Uns altres tenen el rebost ple d’aliments afrodisíacs
Per viure moments paradisíacs

Algú ens ha deixat clar que no li cal la pastilleta
Per complir amb la seva doneta

El Sant del Miquel hem celebrat
I amb cava de Roquefort hem brindat

Un 10 per l’organització
Tot ha sortit rodó

Volem moltes sortides així
Per això animem al nostre alcalde a seguir

Visca l’Alcalde de Montblanquet!


* Aquesta poesia està molt sola, vol alguna foto.