La ruta del Císter, de Prenafeta a l'Espluga, passant per Poblet

23 de setembre del 2006

7,30 hores del matí, no plou encara, però plourà, es veu .... algú devia desafinar ahir a la nit i aquest és el càstig. Van arribant els que caminaran també amb nosaltres avui l'Angel i la Pili, el Paco i l'Angelita i l'Angeles i el seu marit, ara no recordo el nom, sóc un desastre.

Primer que res decidir si sortim, i decidim que no hi ha res a decidir, sortim si o si. El que si que podem triar és si passem pel camí o per la carretera. Á ningú agrada per la carretera, però ja als primers metres del camí ens n' adonem que serà impracticable, el terreny és molt argilós i amb la pluja el fanguisser és considerable. Fem marxa enrera per agafar la carretera. Quan arribem a Montblanc decidirem. Son sis quilòmetres sota una pluja fina però constant, d'aquelles que van calant, sort que fa baixada. Entrem a Montblanc sota les mirades astorades dels vilatans, jo diria que pensen que estem ben grillats.

Ens aixopluguem sota els porxos de la plaça Major i aprofitem per esmorzar i intentem en va treure'ns la humitat, i un pesat, de sobre, em sembla que algú ja esta "pillant" refredat :-(((

Ara si, ara hem de decidir si continuem o ho deixem aqui, ens esperen a l'Espluga per dinar i dormir, no podem pas deixar-los penjats! El més optimistes miren el cel, treuen la ma de sota els porxos i quan ens la ensenyen tota mullada diuen: "No és res aixó, quatre gotetes", mentre la ma els va regalimant i dissimuladament s'eixuguen amb els pantalons mullats. Fa mandra sortir amb aquesta humitat. Finalment algú proposa anar a l'estació i agafar un tren fins a l'Espluga, s'accepta la proposta. Tornem enrera cap a l'estació. La RENFE com sempre, respon al que s'espera d'ella, res. I aixó és el que trobem, res, ni ningú que ens pugui donar cap informació, ni cap p... cartell amb els horaris dels trens. Mentre l'aigua va caient. I nosaltres sospesant diferents opcions que no ens duen enlloc, ni ens hi duran. Un vei que estava al balcó, molt amablement, ens informa que no hi cap tren en direcció a l'Espluga fins a les dues del migdia, ara deuen ser poc mes de les deu, que c... fem??????

Som valents, hem vingut a caminar, no?? Doncs, pit, xubasquero i endavant!! Tornem a tirar enrera, cap a la plaça Major un altre cop, agafarem el cami més curt per arribar a l'Espluga, ens oblidem de Poblet, ja hi anirem un altre dia. Però resulta que portem una "mangui", quan tornem a pasar per davant del bar on hem esmorzat, la cambrera ens persegueix, algú ha xorissat una ampolla de gasosa que val una pasta, però qui c.... colecciona ampolles de vidre?? Confessa Rosa, has sigut tu!! Ja te raó la Carme, les colecionistes son una plaga :-D

Sembla que ha parat de ploure, però no és més que una broma dels núvols. No fa ni mitja hora que tornem a caminar i torna a ploure, estem mullats per fora i remullats per dins, avui portem la samarreta amb mànigues vermelles. Amb la humitat deixen, els meus sostenidors en son la prova fefaent, ara son blancs amb els tirants vermells. De totes maneres, gràcies Jordi per les samarretes.

Si haguèssim fet la ruta prevista, hauriem passat prop dels afores de l'Espluga, hauriem pujat a l'ermita de la Trinitat, per baixar després cap a Poblet, visitar el monestir i continuar cap a l'Espluga a dinar. Si la hagúèssim fet, però no ho vam fer. Quan vam ser prop dels afores de l'Espluga ens hi vam quedar, cap a la Fonda de les Disset Fonts que hi falta gent!

Un cop allí, secs i calentons, vam dinar i vam xerrar. Encara esperem la reposta a la tercera pregunta.

Amb la pluja es van aigualir les il·lusions d'alguna, la Carme ens va abandonar, amb la promesa que si l'endemà el temps millorava tornaria. Els que havien vingut al matí també van marxar amb la promesa ferma que l'endemà tornarien amb algun reforç, l'Angels també ens va abandonar tal com ens havia promés, i no ens va prometre que tornaria a l'endemà. La resta vam anar a descansar una mica, cap al tard sortiriem a donar un tomet pel poble. Si avui el temps se'ns ha posat del cul, nosaltres li tornem la jugada. Al cap d'una estona, per fer-se perdonar ens oferirà aquest trosset d'Arc de Sant Marti. Vam estar una bona estona a la terrassa del Casal, explicant-nos velles històries, recordant vells temps i velles cançons. De tornada a la fonda, sopar i dormir. Tot i no haver caminat gaire estem cansats.

Però no us pensessiu que aqui s'acaben les aventures d'aquest dia que se'ns ha fet tant llarg. N'hi ha que encara tenen humor per a aventures nocturnes. Alguns es van dedicar a espantar la Rosa que s'havia quedat sense companya d'habitació, i un altre, en Cels concretament, es va dedicar a viure l'Espluga la nuit. Va sortir de la fonda per la porta posterior per anar al cotxe, però un cop fora va tenir un atac agut d'amnèsia i no va saber tornar, vinga donar tombs pel poble a altes hores d'aquella nit plujosa, no va trobar cap indigena que li sabés indicar on era la fotuda porta posterior de la fonda, finalment una bona velleta es va compadir d'ell. La Rosabel ja estava un pèl mosca i sortia a buscar-lo quan el va trobar que entrava tot quequejant excuses, jo no l'hauria cregut pas, però ella ja sap de quin peu coixeja ;-)))))

Si us plau, pluja demà no!