De Tarragona a Torredembara, i paella

21 de maig del 2005

Fa dies que no ens trobem tots i totes per caminar junts i em sembla que tenim una mica de mono, hi ha un nou caminador que en farà la competència, benvingut Jordi, una parella nova que durarà poc, al grup vull dir, i una convidada, que anirà venint de tant en tant.

Toca platja, la primavera ja ha esclatat i el solet comença a escalfar, i algunes comprovem que no es pot anar a caminar amb samarretes escotades per molta calor que faci, les marques dels tirants de la motxilla duren dies i dies ;-)))
Avui també encetarem el sistema de cotxe de suport, que mesos més tard ens serà tant útil per a rutes més llargues.
Ens espera una paella a la platja de Torredembarra, som-hi!
Deixem els cotxes a l'aparcament de la platja del Miracle i enfilem roques amunt, passem pel costat del Fortí de la Reina i continuem cap a la platja de l'Arrabassada, hi ha pocs banyistes encara, es d'hora, més endavant en trobarem més.

Passem per la Savinosa i la petita platja dels Capellans.

El sol comença a escalfar l'ambient.

Travessar la platja per la sorra amb les botes es fa pesat, alguns que es treuen les botes i es van remullant els peus, però quan arribem altre cop a les roques els hi cal calçar-se i els altres aprofitem per agafar avantatge.

Mal fet!

S'ha d'esperar els companys, si no , passa el que passa, que cauen i es fan un trep i no hi ha ningú per riure-se'n ... ui perdó! vull dir per ajudar-lo.

És el que li va passar al Cels, quan vam parar a esmorzar i ens va ensenyar el trep que s'havia fet, no ens ho crèiem, sort en va tenir de la Rosabel que ens va assegurar que al mati no el tenia el trep.

També vam descobrir el perquè d'algunes coses, com el nom de les platges, la Llarga no ho sembla tant quan hi vas amb cotxe, però a peu és llarguíssima.
Arribem a una de les zones mes boniques de la costa Daurada, el Bosc de la Marquesa.

Que en saben de viure les marqueses!

Caminem pel mig del bosc entre pins, el sol que hi entra de tant en tant ens enlluerna, algú entrepussa amb les arrels que sobresurten. Res d'important.

Les vistes del mar entre les branques dels pins semblen de postal.

Quan el camí ho permet baixem per les roques cap a la platja, la temperatura ha pujat, ara hi ha més banyistes, uns nois molt guapos i unes noies molt maquetes, tot i que em sembla que son una mica despistats, o no devien tenir previst anar a la platja aquell dia, s'han deixat el vestit de bany a casa, algú aprofita per fer fotos dels paisatge i d'alguna despistada.

I si fins ara tot era respecte per la natura i paisatge cuidat, l'especulació de la costa se'ns fa ben present, topem contra l'enfilat del campìng de la Mora, que malgrat que els caminants hi tenen dret de pas, no el respecta. Podriem passar pel cami dels penyassegats, però ens fa una mica de por i no ens volem arriscar.

Rodegem el camping i baixem cap a la platja de la Mora, els banyistes ens miren sorpresos, fem patxoca amb les botes i les motxilles.

Travessem l'urbanització i rera un revolt ens espera el castell de Tamarit, amb un jardí penjat que arriba fins a la platja, també hi ha una esglèsia d'estil romànic. El castell està documentat al 1409, al segle XV els descendents dels enyors de Claramunt van fer construir la muralla que el rodeja. Aprincipis del segle XX va ser restaurat utilitzant elements antics.

Que en saben de viure els senyors!

Mesos enrera vam haver de descalçar-nos per travessar el riu Gaià, avui si no ens ho haguessin dit el Josep M. i la Carme, hauriem travessat la desmbocadura del riu sense ni adonar-nos-en.

El sol ja escalfa força i el cansament comença a passar factura, travessem les botigues d'Altafulla i ens enfilem pels roquissars cap al far de Torredembarra, que ja s'albira, el port queda als nostres peus, una mica més i ja hi serem.

Per fi tenim la platja que va des de Torredembarra fins a l'ermita de Barà a la vista, més de sis quilòmetres de platja de sorra fina, llarguíssima, us ho dic per experiència.

Qui va ser l'espavilada que reservar el restaurant a l'altra punta de la platja de Torredembarra?

Finalment, uns més lleugers que els altres, tots i totes acabem arribant al lloc on ja hi ha la secció ciclista que avui han deixat les bicis a casa i el cotxe de suport que ens pocs minuts ens retornarà al punt de partida d'aquest matí.

Mentre ens acaben de preparar la paella, alguns i algunes fan el vermut, d'altres més educades s'esperen que tornem els que hem anat aTarragona a buscar els cotxes que estan aparcats a la platja del Miracle.

Entre mossegada al musclo i xarrupada al cap de la gamba, ens n'adonem que ens falta alguna cosa. Ja som una bona colla els que caminen, i si ens possessim nom?

Cadascú hi diu la seva, després d'haver escoltat les diferents propostes i d'unes cuantes copetes de vi, decidim triar el nom que ja sabeu: d9 a dues, escrit així mateix, per ser més originals.

Ja tenim nom, ara on el posem? i si féssim samarretes?

L'Isidre s'ofereix per fer les gestions pertinents.

De paelles n'hem menjat de més bones!

Ens ha agradat caminar per la platja, segur que hi tornarem.