D'Alió a Santes CReus

Primer tram del camí amb tolls a la vista. Alguns/es dels caminadors/es els esquiven entrant per camps a través, d’altres passen pel mig dels bassiots comprovant així la impermeabilitat de les botes.

Camí pla, fàcil, agradable, ... Parem a esmorzar al costat d’un bosquet. Esmorzar molt bo amb vi inclòs, si bé trobem a faltar “les orelletes” d’un caminador. S’ha oblida’t de portar-les? O bé vol afegir-se a “l’operació bikini” que practiquen alguns components del grup?

Arribada a Santes Creus i visita .... del Monestir? No, no. Ah no? Doncs? Ens dirigim al “Casalot” (bar on fan uns cafès molt bons).
Després d’aquesta parada, retornem al camí que ens portarà de nou a Alió. La caminada és agradable, sense dificultat, alguns aprofiten per agafar espàrrecs.

Arribem al lloc d’origen i alguns dels/les caminants/es es preparen per elaborar un suculent menjar mentre d’altres prenen el camí cap a les seves respectives llars.

*Gràcies R. per les fotos i la crònica.

Veig que el fotògraf no surt en cap foto. No s'hi val!!!!!!

Aiguamurcia ( un altre cop!)

.......................

Ells, pobrets, van de cul! ........................................... Boys, boys, boys....

.......................
Les nenes maques al dematí.................................... Si la barqueta es tomba....

.

Com que no em conviden, només us puc ensenyar les fotos que m'envien ... i cantar una miqueta perquè no sigui tan avorrit ;-)

A més, aqui ja hi vam anar!

Brafim i arròs

No puc dir que vam sortir de bon matí, perquè és mentida, ja eren més de les 9, quines hores d'anar pel món! La intendència, bé: aigua a dojo, avellanes, donuts, entrepans....el que no em va agradar tant va ser el ciment. I la gent. N'hi havia massa.

Arribada dels que no caminen. Tothom prenent el sol, la cerveseta, el vermut... i el pobre I. sol socarrrant-se les mans a la vora del foc. Quina barra!

L'arròs boníssim, i les orelletes i el pastís i el vi i el cava i el limoncello .... i alló blanc del bol sembla que també, jo no ho vaig tastar.

I no, no vaig pujar a la Torre del Moro, però em vaig cansar igualment. Mmmm! Què bé que s' està al sol!

Prenafeta

Jo no hi era.

The Mountain Boys ......................... The Golden Girls..........................Everybody

Naranjito & The Mandarinettes ............The Three Marys ..................... La grande bouffe

7 de març a Brusseles

No sé si vosaltres vau caminar aquell dia, jo si.



Gairebé tres quilòmetres al matí i més de 3 a la tarda. Els del mati els vaig fer molt ben acompanyada, érem deumil. Els de la tarda els vaig fer sola, primer per una fira de llibres i més tard pels carrers de Brusseles buscant llibreries. En vaig trobar un munt.

De botigues de xocolata també n'estava ple, però duia les mans carregades de llibres i no en vaig poder comprar.

El pitjor, les maniobres d'acostament i de retorn.

20 hores cantant la cançó del 4 a l'anada, 18 hores somicant la cançó de 4 a la tornada.

Mont-ral, Farena, Mont-ral

Enviat per la R. redactora encara en pràtiques.

De Valls a Mont-ral amb cotxe, la boira és espessa.
A Mont-ral agafem el camí cap a Farena, després de fer la foto de grup. L’ excursió és maca i plena d’aventures: primer són pujades, després baixades pronunciades amb pedres relliscoses i que no saps com fer-ho per baixar, sort dels companys que ens ajuden.

...............* ..................................

Esmorzar al restaurant de Farena: arengades, fesols i cansalada, alguns; altres ens conformem amb l’entrepà que portem de casa, això sí el vi que no falti i la petaqueta amb el wiski.
Seguim el nostre camí per retornar a Mont-ral, arribem al riu i s’ha de travessar. Les pedres estan relliscoses; els més agosarats salten de pedra en pedra. Els que no volem córrer riscos, ens traiem les botes i els mitjons i a travessar el riu, però hi ha qui ens mullem els pantalons i no en portem de recanvi.

* Ui quines cares!!! com és que rieu tots tant? Es clar que després relliscaven les pedres!!!!

Aquesta ruta ja l'haviem fet, si algú vol refrescar la memória que miri aqui

Valls, La Riba, Picamoixons....i Valls, clar!

Avui mireu, demà ja llegireu.