La castanyada

31 d'octubre del 2006

Avui també ens trobem a les 9 i fins a les 2, però de la matinada, no és una caminada nocturna, avui soparem. Jo estic amenaçada, m'hauré de menjar una truita picant, quina por!! No feu mai juguesques, son perilloses.

La Tanit va veure les fotos de la trobada a Monblanquet i ha volgut fer un cartell per conmemorar la festa. Comença a arribar la gent i comencen a arribar les truites, n'hi ha de tots els gustos, de patata, de patata i carbassó, de samfaina, de bolets, i no se quantes més, la picant que m'havia de menjar jo resulta ser una truita deliciosa de pernil i gambes, gràcies Isidre!

Som 15, un bon número per poder parlar amb traquilitat tot celebrant la Castanyada. Com sempre hi ha superabundància de menjar, però poc a poc anem fent, fins a les postres. Desprès de les postres ve el que tots esperàvem: la famosa queimada que fa l'Angel amb la col·laboració de la Pili. Vam poder gaudir de tot el ritual, amb "conxuro" inclòs, en versió original de l'Angel i traducció simultània de la Carme. L'encarregat de provar-lo, que estava ansiòs i es va socarrimar tota la boca, li va posar un excel·lent i tots els altres s'hi vam llançar assedegats tot bufant per no socarrimar-nos res.

Panellet va, copeta d'oruxo ve, se'ns van fer gairebé les dues de la matinada i tot i que la conversa era molt interessant i agradable vam decidir anar a fer nonetes tot esperant no trobar els mossos per enlloc.