Brafim i arròs

No puc dir que vam sortir de bon matí, perquè és mentida, ja eren més de les 9, quines hores d'anar pel món! La intendència, bé: aigua a dojo, avellanes, donuts, entrepans....el que no em va agradar tant va ser el ciment. I la gent. N'hi havia massa.

Arribada dels que no caminen. Tothom prenent el sol, la cerveseta, el vermut... i el pobre I. sol socarrrant-se les mans a la vora del foc. Quina barra!

L'arròs boníssim, i les orelletes i el pastís i el vi i el cava i el limoncello .... i alló blanc del bol sembla que també, jo no ho vaig tastar.

I no, no vaig pujar a la Torre del Moro, però em vaig cansar igualment. Mmmm! Què bé que s' està al sol!

Prenafeta

Jo no hi era.

The Mountain Boys ......................... The Golden Girls..........................Everybody

Naranjito & The Mandarinettes ............The Three Marys ..................... La grande bouffe

7 de març a Brusseles

No sé si vosaltres vau caminar aquell dia, jo si.



Gairebé tres quilòmetres al matí i més de 3 a la tarda. Els del mati els vaig fer molt ben acompanyada, érem deumil. Els de la tarda els vaig fer sola, primer per una fira de llibres i més tard pels carrers de Brusseles buscant llibreries. En vaig trobar un munt.

De botigues de xocolata també n'estava ple, però duia les mans carregades de llibres i no en vaig poder comprar.

El pitjor, les maniobres d'acostament i de retorn.

20 hores cantant la cançó del 4 a l'anada, 18 hores somicant la cançó de 4 a la tornada.

Mont-ral, Farena, Mont-ral

Enviat per la R. redactora encara en pràtiques.

De Valls a Mont-ral amb cotxe, la boira és espessa.
A Mont-ral agafem el camí cap a Farena, després de fer la foto de grup. L’ excursió és maca i plena d’aventures: primer són pujades, després baixades pronunciades amb pedres relliscoses i que no saps com fer-ho per baixar, sort dels companys que ens ajuden.

...............* ..................................

Esmorzar al restaurant de Farena: arengades, fesols i cansalada, alguns; altres ens conformem amb l’entrepà que portem de casa, això sí el vi que no falti i la petaqueta amb el wiski.
Seguim el nostre camí per retornar a Mont-ral, arribem al riu i s’ha de travessar. Les pedres estan relliscoses; els més agosarats salten de pedra en pedra. Els que no volem córrer riscos, ens traiem les botes i els mitjons i a travessar el riu, però hi ha qui ens mullem els pantalons i no en portem de recanvi.

* Ui quines cares!!! com és que rieu tots tant? Es clar que després relliscaven les pedres!!!!

Aquesta ruta ja l'haviem fet, si algú vol refrescar la memória que miri aqui