Montblanquet, el Tallat, Vallbona de les Monges, Montblanquet, i aquest cop sense paella, però amb carn a la brasa i postres, i més postres!!!

3 de setembre del 2006

Avui serà un gran dia, farà sol i caloreta al migdia .... bé, potser millor que de moment no toquem aquest tema. Aquesta sortida comença a les 9, però a les 9 del vespre del dia abans, el Jordi i la Fina ens havien convidat a sopar i dormir, només el Josep M i l'Isidre els hi acceptaran la invitació. Pel que ens explicaran l'endemà les truites estaven bonissímes. Però comencem a primera hora del matí. Avui donem la benvinguda a l'Angel i la Pili. Cada cop que dono la benvinguda a algú dic que son uns fixatges magnífics, encara que em faci pesada ho he de repetir, en properes sortides ells dos seran uns guies gairebé professionals. Me'n oblidava de l'Elisenda, ella també comença avui.

Sortim de Valls amb un solet tímid, però a mida que anem pujant cap a Montblanquet la boira es va espessint, fins hi tot perdem de vista el cotxe del davant, si el cami per on hem de caminar està així, haurem d'anar agafats de la maneta ;-))) Deu n'hi dó dels tombs que fa la carretera, però el pitjor és que s'acaba del tot, la carretera vull dir!

Pujem tant amunt, que fins hi tot sobrepassem la boira, ara fa un sol espaterrant, i només son les nou del mati.

Agafem el cami de terra que ens durà a Montblanquet, no ens podem perdre, només arribar-hi topem amb un cartell que ens comunica que s'hi celebra la 1ª Trobada d9 a dues, les lletres estan una mica tortes, com si els hi tremolés els pols als qui ho van pintar.
Avui el Jordi ha convençut a la Fina perque vingui a caminar amb nosaltres, una més al sac!
La ruta que hem de fer passa pel Monestir del Tallat, fins al Monestir de Vallbona i tornada a Montblanquet on dinarem.

Sortim cap el Tallat per un cami força planer. No ens perdrem pas, el Jordi, detallista com sempre, l'ha senyalitzat previament.
La pujadeta final, però, no serà tant planera, esbufegant arribem davant del Tallat. La vista es perd camps enllà.

Entrem al monestir i ens permetem el luxe d'esmorzar entre les velles i gastades pedres que deuen haver vist gent més important que nosaltres.
Despres d'una petita visita pels voltants, continuem cap a Vallbona, descobrim el paisatge de la Segarra, una mica agrest i eixut, com els caçadors que hi trobem.
Mentre baixem per un caminet de cabres, podem gaudir d'una vista panoràmica del poble i el monestir.

Arribem a la plaça una mica acalorats, alguns aprofiten per airejar-se, d'altres ens refresquem a la font.
Decidim fer la visita al monestir, serà una visita molt interessant, però també serà la causa de mals posteriors.
Quan enfilem el camí de tornada fot una calor terrible, ja és més del migdia, algunes ho pagarem car, no es veu una p... ombra pels voltants, aixó d'un sol de justícia no se qui s'ho va inventar, e
l sol d'avui és molt injust :-((((
I passa el que no havia d'haver passat .... que arriba una "pàjara", de les grosses, de mal "agüero", i la pobreta Núria no pot seguir, ni amb el xarop màgic del Jordi. Com que es fa tard (i tant de bó volgués ploure!!) la gana apreta tothom, la Rosabel molt amablemant s'ofereix a quedar-se per acompanyar-me i els altres continuen, quan arribin a casa ja enviaran el cotxe escombra per recollir-nos.

Res no dura per sempre, ni les "pàjares".

Després d'una dutxa màgica, i mentre comecem a preparar el dinar, faig una visita ràpida per la casa. És preciosa, tant per dins com per fora, quina enveja!!!
El dinar no cal ni comentar-lo, tot molt bo, i de les postres potser que tampoc en parlem, si no aixó s'allargarà molt.
Malgrat la calor és un bon dia per recordar, avui hem estrenat les samarretes, tots igualets fem goig de veure ;-))))))