Siurana

Gràcies a la R. aqui teniu aquestes fotos i el poema.

SIURANA
Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,

coronada d'espais, d'abims cenyida,

tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,

l'aire té una quietud esfereïda:

sols enllà, vora el cingle, una exquisida

prada es va alçant vers l'esglesieta obscura

.Des de Siurana es veuen soledats;

ella és una impassible sobirana,

dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;

i només pot finar l'aspra Siurana

desfeta en rocs per carregar les fones.

Josep Carner