dimarts, 19 de desembre del 2006

La ruta del Císter, de Santes Creus a Prenafeta




Divendres, 22 de setembre del 2006


4 de la tarda, fa sol però hi ha humitat. Arribem a Santes Creus a l'hora prevista, la Rosa, la Carme, el Josep M, l'Isidre, el Cels, el Jordi i la Núria , el cotxe de suport és a punt amb les qui seran els nostres àngels de la guarda durant aquesta ruta, la Rosabel i la Fina. Foto de sortida, motxilles a l'esquena, bastó a les mans ... i un peu rera l'altre. Prenafeta ens espera. Deixem el monestir enrera i desseguida agafem un cami que comença amb una forta pujadeta, la humitat es fa notar, però tot just acabem de sortir, no podem pas defallir, el repte que tenim és agosarat, però segur que ens en sortirem!




Passem aprop de les famoses cabanes de pedra seca, i aprofitem per visitar-les, realment son sorprenents! Ens apropem al Pla, el cotxe de suport amb la Fina i la Rosabel ja ens esperen amb el berenar a punt, de gana no en passarem! Travessem el poble, la gent ens mira, fem patxoca tots amb la mateixa samarreta .... ai, me'n oblidava!!!! Avui estrenem la samarreta blaumarí i una gorra. Gràcies Jordi, per omplir-nos l'armari amb les samarretes i les gorres!!!





Arribem a Figuerola i descansem una miqueta mentre ens refresquem a la font, la gent continua mirant-nos amb sorpresa, per aquests verals no se'n veuen gaires de pelegrins, perquè aixó se suposa que som, no? Un cop refets, seguim muntanya amunt, ara si que venen pujades, i ...mosquits!! sort que el Jordi ens deixarà el repel·lent! Aquest noi pensa en tot ;-)))





Jo diria que va ser per aquí on a començar la rivalitat entre els nois, ja se sap, tots volen ser el primer. Jo no sé qui va arribar primer a dalt, perquè jo encara era a mitja pujada, el que si que sé és que quan jo hi vaig arribar, força estona després, encara esbufegaven tots ;-)))))



El tros que fem ara ja ens el coneixem de l'any passat, jo el trobo molt bonic, m'agrada la baixadeta tot saltant de pedra a pedra, avui està una mica mullat i algunes pedres rellisquen, però no ens podem encantar, hem d'arribar a Prenafeta abans no es faci fosc.





I ho aconsseguim! Ja hi som, ens espera una bona dutxa, sopar i a dormir, que demà hi tornem. Abans de la dutxa però, tindrem espectacle acuàtic amb un parell de "sirenos" en calçotets, el que ens perdrem tots, i totes, excepte els protagonistes, és l'espectacle al passadis .... aixó no es fa, aquestes coses s'avisen!!!!!







Nets i polits, quedem una estona més tard a la sala del hotel on, mentre esperem que arribi l'Angels, que s'incorpora ara a la ruta, gaudirem d'un altre espectacle, aquest cop poètic. El sopar com sempre que ens trobem, bo i abundant, el millor però, les postres de músic, i no em refereixo a les avellanes i les atmelles, sino al recital que vam perpetrar entre tots amb el consentiment de la Rosabel, que és professora de piano, per si algú encara no ho sap! Del sopar no hi ha documents gràfics i per sort per a vosaltres del recital no hi ha documents sonors ;-((


Dono les gràcies al Cels que és qui ha fet totes les fotos, menys aquesta, clar.

Es fa tard i les parpelles ens pesen, tot i que hi ha qui encara te ganes de gresca, ens desitjem bona nit i fins demà, que augmentarem la colla, esperem que no plogui!!