Alió, Bràfim, Montferri, Aliò i paella

8 de desembre del 2005, dia de la Puríssima

Ens agrada aixó de caminar, cada dia més, per arrodonir-ho avui hi haurà.... paella!!!!
Quedem a Alió, bonica vila del Alt Camp, tot i el minaret, disposats a conèixer una mica millor la comarca. Avui no ens perdrem , el indígenes del poble ens guien.

S'estrena la secció ciclista del grup i hi han noves incorporacions que resultaran ser uns magnífics fixatges, benvinguts Rosabel, Raquel, Bernat i Cels.

Deixem Alió i agafem el camí cap a Bràfim, caminem un matí boirós entre vinyes adormides i garrofers humits de rosada. Poc a poc ens acostem al poble, on segur que hi fan molt bon vi, però també els porquets deuen ser bons! Ens envolta la flaire de les granges, també coneguda com a peste bucòlica.

Parem a esmorzar a l'ermita del Loreto, on ens destrossen un dels mites de la nostra infància, el guarda del lloc ve a donar-nos el que nosaltres creiem que era el bon dia, però ens fa saber que això d'esmorzar gratis al aire lliure ha passat a l'història, va ser un o van ser dos els eurus que vam pagar per cap?

Marxem de l'ermita en direcció a Montferri, que ja s'albira rera un turó, però abans d'arribar-hi viurem la primera aventura acuàtica del grup. S'ha de travessar el riu Gaià, a mi sempre m'havien dit que aquest riu no portava aigua, aquell dia en portava, poca, però n'hi havia. També hi havia unes petites pedretes que feien de passera per travessar-lo, però algunes, entre elles jo, no destaquem per l'equilibri ni la valentia i tampoc teniem ganes de mullar-nos les sabates, que no eren d'aquestes modernes d'ara que no es mullen. Vista la situació que se'ns presentava dos amables cavallers es van descalçar i donant-nos la ma ens van ajudar en la travessa. 8 de desembre, l'aigua devia estar gelada!

Gràcies Isidre i Cels.

Un cop secs i calçats vam seguir, ja teniem l'ermita a la vista, enfilada damunt el turò. La visita va ser amena i interessant gràcies a les explicacions que ens va fer el Cels, magnífic nou fixatge, en sabia més que la guia. El temps corre i ens esperava el llarg camí de tornada, vam deixar l'ermita mentre les campanes feien el toc del Àngelus.

Vam haver de decidir quin camí agafàvem per tornar, refer el que havíem fet ens feia mandra, la travessa del riu sobretot. A les beceroles del grup encara no dominavem el tema d'organització com ara, i vam prendre la decisió equivocada.

Vam triar la carretera. Al costat de la benzinera de la rotonda de Vilarrodona ens vam creuar amb la secció ciclista, ells van seguir pel camí cap a Bràfim i nosaltres vam continuar per la carretera cap a Alió. Com diuen en castellà: "Haber pedio muerte".

Va ser la pitjor caminada de la meva vida, no tant sols per l'asfalt, sino per el trànsit, els cotxes ens venien de cara, i no un ni dos, moltíssims i corrien com bojos, va ser molt llarg i horrible.

Finalment, després d'una breu visita turística pel barri antic de la bonica vila d'Alió, vam arribar a la casa (gràcies Josep Mª), on ens farien una deliciosa paella.

Bon profit!!