Petit nucli a Berlin

MEMÒRIES DEL PETIT NUCLI DE BERLIN

Aquest escrit és possible perquè el Josep Maria ens va portar a Berlín a totes .

Vam marxar per la tarda i degut als nervis d´algunes,fins i t ot abans de l´hora concretada. Sort que alguna s´ho va prendre amb calma i va decidir no marxar sense haver près el seu cafetó.

Durant el viatge ens vam assabentar que el Jordi havia fet de les seves( el dia dels innocents) i havia espantat a la Carme amb la suspensió del vol. Jordi, Jordi la Carme ja s´està pensant una per a aquest any!!!

Quan vam arribar a l´aeroport ens vam adonar que ningú sabíem l´adreça d l´alberg on ens havíem d´allotjar. Algú va decidir demanar ajut al seu fill/a però es veu que aquest no estava gaire disposat a col.laborar amb rapidesa.

Sort que algú va tenir la idea de mirar totes les guies de Berlín de l´aeroport i finalment es va trobar.

El vol perfecte, tant que algú ni es va assabentar de la durada del viatge…

En arribar a l´aeroport vam sortir disparats a buscar un autobús, el problema era quin número i fins a on. Però som afortunada perquè de seguida vam trobar un noi “alemany?” que parlava castellà i ens va ajudar a comprar bitllet per tots ( aquest va durar molt , se´n recordeu??) i que ens va indicar on baixar i quin metro agafar i vam arribar davant mateix.

Per cert nosaltres” marxosos totals” vam entrar amb les nostres maletes ja directament pel bar . I després sempre sortíem per aquí.

L´alberg molt modern i pràctic, l´habitació molt comfortable

( tan que algú disposava de dues lliteres) amb nevera a l´exterior per a refrescar el cava. I els esmorzars de pa amb nocilla..., quan n´hi havia de pa perquè si no calia anar abuscar-lo.

I per la nit n´hi havia que es dormien de seguida i es perdien l´acudit de la gallina i altres històries…
Aquí ens teniu ordenats de més dormilegues a menys...

En aquest viatge també vam descobrir que tothom es fa col.lecció d´alguna cosa, uns ho declaren obertament i altres ho fan “d´amagatotis”: xapes, ampolles,llumins, gerres de “cerveses,posagots, targetes de monuments , llapis…. Increíble , però cert !Tot un botí! Als armaris de l´habitació ja no hi cabien. Algú fa l´agost al gener.

Us en recordeu cap d´any a Berlín? Davant la Porta de Branderburg bevent cava alemany.

Sort que portàvem un companya que es preocupa molt i ens va salvar de morir aplastats. Una multitud de gent per tot arreu, pels jardins ,per tota l´avinguda, les taules que queien i ja no s´aguantaven , no parava d´entrar i empènyer una multitud embogida fins que ja faltava espai vital. I en aquest moment algú que decideix que no ens podem quedar per sempre a Berlin (no tenim tarjeta??) i cal fer més viatges....

I algú ,que mentre bevent el cava i brindem ha aprofitat el temps i ha lligat amb un alemany de " cos danone" i que fins i tot el seguim perquè ens faci de guia per l´ambient nocturn de cap d´any.Però no s´hi val competència, amb un sol "pastor" n´hi ha prou pel ramat i ja el perdem de vista..

I el que si hi ha és competència per veure qui ha rebut més missatges de mòbil i a més qui l´ha rebut més original ...

I també tenim de "detallistes " al petit nucli .Penseu que vam celebrar l´any Nou , encara que el dia 2 amb cava català i raïm ja preparat en potets. Quin nivell a Berlin???Moltes gràcies nois amb vosaltres es pot anar a la fi del món....

Quan ja portàvem uns dies i tots teníem el plànol del metro hi va haver que ens volia abandonar i va baixar en una parada ella sola... tocata i fuga de..... Després es devia penedir i ens va trucar al mòbil per tornar.

I aquells sopars al cafè Einstein amb xocolata i rom? I els bocates de salsitxes típiques? Les més bones les de Sansoucci, o no?

En fi són moltes experiències viscudes i inolvidables. Que consti que també ens vam recordar de tots els altres que no hi éreu!!!

I aquí ja ens teniu acomiadant-se de Berlin, el Josep Maria és el que ens tira la foto.
Però no se sap mai si tornarem perquè ens vam deixar una discoteca per trobar, no Josep Maria?I el barri de Tacheless, no Elisenda?

La vida te da sorpresas ....

Què faríem sense telèfon? I no em refereixo al mòbil, ja sabeu que jo no en tinc.
Dimecres vespre, riiing:
-Si..?
-Diumenge no hi ha calçotada ...
-Ooohhh! Quina pena!!
-Au va .. no ploris ... et convido a esmorzar a casa meva el diumenge al matí.
-D'acord, allí seré.
Diumenge 7.40 del matí, riiing!!
-Ostres el despertador! Quina mandra!! Ara m'he d'aixecar per anar a esmorzar ....
Deixo la mandra dins el llit i m'aixeco, avui em conviden, en comptes de l'entrepà agafo unes ampolles de cava, espero no trobar cap veí, si em veuen sortir de casa a aquestes hores amb cava a les mans pensaran el que no és :-P
Quan arribo a lloc ja hi ha algú que s'espera i no triguen a arribar la resta, ja hi som tots? Doncs som-hi!
No sé perquè però el J. es queda sol ... vols dir que li fan el 8? ;-)))))

Com que jo sóc bona persona l'acompanyo, no em passarà res, no?

Arribem al bonic poble del minaret i desprès de posar el cava en fred, ens n'adonem que potser caldria caminar una mica per fer gana. Farem una petita descoberta pels pobles del voltant, per comparar!

Sortim el poble desprès de visitar uns rentadors antics, que tot sigui dit, n'he vist de millors, desseguida ens acompanya l'olor bucòlica del camp, i desprès parlen del aire sà del camp, dubto que la meva salut millori amb aquest perfum barreja d'Eau de Cochon i Parfum Quiquiriquí ...

El paisatge és l'habitual de la zona, garrofers enormes, vinyes esporgades i ametllers que ja han florit, al costat de naus industrials, cada vegada més nombroses, que vomiten vapor i fum.

Com que ha estat una cosa improvisada, no tenim full de ruta, sobre la marxa anem decidint quin camí agafar, des del darrera els indígenes ens diuen ara a la dreta, ara a l'esquerra ...
Jo pensava que estava entre amics, però avui confirmaré les meves sospites ... entre nosaltres hi ha traïdors!

Dies enrera ja en vaig tenir una petita mostra de traïdoria, però no li vaig donar importància, vaig pensar que segurament m'havia confós, jo sóc innocent de mena, i sempre penso que: to er mundo e güeno ...

Santa innocència!! El món és dolent! qui m'ho havia de dir, hi ha gent dolenta que s'amaga entre les bones persones. Aqui teniu els quatre traïdors.

Una imatge val més que mil paraules

(generalment no estaria d'acord amb aquesta frase, però avui em va bé)

En canvi, en aquesta altra fotografia podeu veure cinc persones com cal, la foto la va fer un traïdor, d'aquí que ens veieu de gairell.

... la vida te da sorpresas ... diu la cançó que he triat per avui..

1era sorpresa: sense calçotada

2ona sorpesa: traïdors

3era sorpresa: O... Assistència "Decesos"

Pensem que coneixem la gent, que li endevinariem la vida i el que pensen, que ens sorprendran poc, ens equivoquem! I com!!

Realment el C. sempre és sorprenent, mai saps si parla seriosament o fa broma, però la d'avui m'ha realment sobtat.

Ho haurieu pensat mai que el C. fos tant previsor?

Jo, sincerament, no! Ell ens va donar els seus motius, no sé si va convencer ningú. Els seus hereus poden estar ben tranquils, ... quan li arribi l'hora (que trigui moooolt en arribar) no tindran cap maldecap.

Ja n'hi ha prou d'humor negre per avui.

Son gairebé les 10, jo tinc un budell buit, com que esperava esmozar bé, he sortit de casa només amb un dit de suc de taronja i una galeta maria, que a hores d'ara qui sap on son, però com que estem tant entrenats, caminar menys de dues hores es poc per nosaltres.

No patiu! ja esmorzarem! Sort que al poble del minaret fan mercat els diumenges i em puc comprar un parell de pomes per matar la "pàjara" que em rondava per damunt del cap com un voltor a punt d'atacar un cadàver. Ui, avui triomfa l'humor negre !

Per acabar d'arrodonir la caminada visitem les instal·lacions esportives del poble, fins i tot tenen un camp d'herba! I tothom insisteix en que ens fem una foto prop del minaret perque pugueu apreciar-lo en tota la seva magnífica bellesa, el bolet de color rosa que hi ha sota, no és una escultura moderna, suposo que deu ser el dipòsit municipal, de dintre no el deuen haver pintat de color rosa, no? ;-P

Per fi arribem a casa, l'esmorzar ens espera. Millor dit, ens haurem d'esperar per esmorzar, el més calent és a l'aigüera! i en les properes fotos podeu veure un que treballa i els altres que s'ho miren.

Menú del dia: Arengades fregides en paella, llangonissa a la brasa, alls i tomacons escalivats, fesols fregits, pa torrat, pastís afrodisiac de nous, trufes de xocolata, vi, cava, café i unes quantes fruites afrodisiaques confitades que estaven a punt de caducar.

Jo vaig marxar abans que els altres, no sé com va acabar la festa.

La conversa no la transcric, però us puc assegurar que va ser molt animada, el cava ja el té aquest efecte secundari.

Com veieu, un menú lleuger, m'hauré de mirar el colesterol, no sigui que el tingui massa baix.

Han anat a Matagalls ... pobrets galls!!

El Jordi em fa arribar aquesta crònica per compartir-la amb tots nosaltres, de banda sonora li he posat el que he trobat amb gall, segur que el Jordi la coneix aquesta cançó, fins hi tot és possible que fa mooolts anys l'hagués tocat.

Aprofitant el llarg cap de setmana de la Candela, quatre caminadors del grup ens vàrem animar i vam fer cap al Montseny.

El divendres, un cop instal·lats, calçades les botes, motxilles a les espatlles i el bastó a la mà, ens vam arribar a El Brull, poble a les portes del Montseny, molt petit, molt net i allí ens van indicar una ruta pels boscos del voltant, moltes masies rurals amb grans explanades verdes i alzines molt grans.

Abans que es fes fosc ja érem a la casa rural molt acollidora, bon menjar casolà, bon ambient i a dormir que l'endemà s'ha de matinar per pujar al Matagalls.

A les nou del matí i després d'un esmorzar de campionat ens dirigim a Collformic per iniciar el camí, volíem aprofitar-ho tot i baixar a l'Ermita de Sant Segimont, però ens vàren informar malament i ... amunt que fa pujada, i quina pujada ... camí pla, camí de pedres, neu als llocs més aubacs. El Jordi com sempre ens deixa endarrera i des de dalt ens filma i ens anima a continuar, feia un bon dia i vàrem suar la samarreta. Per fí veiem la creu i més animats seguim, encara ens queda una bona pujada. Ja hem fet el cim, ha valgut la pena, paisatge meravellós, boira baixa, les muntanyes de Montserrat sortint de la boira, a l'altra banda el poble de Viladrau .... fantàstic s'ha de veure ... foto típica a la creu amb la samarreta d9adues a les mans (feia un aire glaçat).

La baixada ha estat més còmoda, hi ha força gent que pugen i baixen i nosaltres molt feliços i amb l'objectiu complert anem a dinar.

Desprès d'una bona migdiada decidim agafar el cotxe i anem a Vic, fem turisme local, la catedral, el casc antic, una xocolata amb xurros a la plaça Major ...

Últim dia diumenge, les dones tenim una mica cansades les cames, decidim anar amb cotxe fins a l'aparcament del Turó del Home, no fa sol i bufa el vent amb força i és molt fred, però al veure el que ens envolta ens tapem amb gorres, bufandes i guants i agafem el camí per anar a les Agudes. També és costa amunt i amb molta pedra, caminets estrets amb precipicis alts i neu als racons. Hem fet el cim i també hi ha una creu, anem tant tapats que semblem terroristes. Tornem al aparcament després d'una bona caminada, estem cansats però molt satisfets.

Llàstima que no ens queden més dies i hem deixat moltíssimes rutes per fer.
Recomanem tornar un altre cap de setmana llarg o curt i continuar caminant pel Montseny.

Donem les gràcies als habitants de la casa rural, el Sergi i la Natàlia i també al Tano, el Peücs i el Trosky, per lo bé que ens han acollit. TORNAREM !!!

La torre de la Mixarda

Qui vol anar lluny per viure aventures?

Ni Paris-Dakar ni Matagalls.
A nosaltres no ens cal, en tenim prou de fer una trucada: Que fas diumenge al mati? Sortim?

Els que venen en cotxe el deixen al parquing del Carrefour i sense encomanar-nos a cap sant, enfilem Fornàs amunt. Direcció: Polígon Industrial, com un dilluns quasevol. Destí final: la Torre de la Mixarda ... Així, a pél, sense guia, ni plànols, ni GPS, ni walkie-talkie... Sabem més o menys cap on cau la Torre, segur que hi arribarem!

Però aviat començaran les aventures, sembla que algú ens la té jurada i ens vol posar impediments.

Tanques de plàstic taronja a nosaltres? No ens fan ni pessigolles, cama enlaire i d'alguna manera o altre baixarem.

Més impediments? Ara tires de plàstic grog? Que fem? Passem? No passem?

Seguim el líder!

Si abans aixecàvem la cama, ara ens acotxem i passem per sota, a nosaltres no ens para ningú! L'Isidre ens explica com ho hem de fer i tots passem.

No ens paren ni les rieres perilloses, ni cap avinguda per perillosa que sigui.

Les avingudes perilloses quines son? Les que tenen bars amb llumets vermells a la porta?

O potser es refereix a les avingudes on els cotxes circulen molt ràpid?

Podria ser que les avingudes perilloses de que parla el cartell siguin d'aigua, de quan plou, però qui se'n recorda de les pluges?? Seria molta casualitat que just quan passem nosaltres baixi una rierada.

Com que exactament no sabem el camí i uns ciclistes que hem trobat tampoc no han sabut explicar-nos-el gaire, continuem camp a través, travessant rases, saltant marges, sobre els sembrats, entremig dels camps de conreu, tenim sort que els pagesos deuen ser a missa...

Anar camp a través, o pel camí del caçador com diu algú, té el desavantatge que trobem caçadors, correm el perill d'acabar amb alguna perdigonada al c... , al clatell, que us pensàveu??? afortunadament no és així.

Discutim amigablement si la torre de la Mixarda té o no té merlets ... Merlets? què és això?

Després d'explicar que son el merlets, perquè inexplicablement encara hi ha qui no sap que son el merlets, veiem la torre entremig de les vinyes adormides i comprobem que efectivament no té merlets.

Posem per la foto de grup, avui som poquets, només vuit, visitem la torre que, tot sigui dit, es veu en un moment, i malgrat que tots es facin els interesants, la torre no dona gaire de sí, parets de pedra i totxo, un forat a terra que suposem devia fer les funcions de cisterna i....

... un altre forat damunt els nostres caps , per on deuen entrar els coloms que han anat deixant les seves deposicions (heu vist quin vocabulari?) al voltant dels murs interiors de la torre.

Com que la sortida d'avui no ha estat preparada per ningú, no hi ha dossier, ni cap de nosaltres coneix en profunditat la història de la torre per poder-nos fer una dissertació, per tant ens hem de limitar a fer suposicions.
La temperatura ha anat pujant a poc a poc, ara el sol ja escalfa una mica més i com que hem fet gana busquem un racó agradable per ... ai quina por! esmorzar. Sortosament avui tothom ha sigut conscient, cadascú es menja el que ha portat de casa i només compartim el vi i el café.

Podeu comprobar que n'hi ha un que no sap beure a galet i li han de donar mocadors per netejar-se, en canvi ella ho fa de meravella, quin estil!

Després d'esmorzar ens assabentem que prop de la torre hi ha un petit aqüeducte construït a la mateixa época que la torre.

Conduïa una mina d'aigua que devia abastir els conreus i masies del voltant, decidim arribar-nos-hi i fins hi tot som prou valents per creuar-lo dues vegades, jo tremolant com una fulla un dia ventós, i sense mirar ni per un sol instant cap a baix. No és que sigui gaire alt, però jo amb prou en tinc poc, reconec que les alçades no em sedueixen, vaja ... que el vaig passar dues vegades cag.....eta de por! Malauradament, com que la càmara la portava jo, no hi ha cap fotografia que en pugui donar testimoni, a casa no s'ho creuran que hi vaig passar!!!

Un cop superat el pont del Diable, així és com se'l coneix, agafem el camí de tornada.

Aquest cop camí, no camp a través com fins ara, encara que sempre n'hi ha que sembla que els hi agradi trepitjar els conreus.

En aquesta foto podeu tornar a comprobar que, afortunadament per nosaltres, els pagesos van a missa els diumenges al matí, mentre els excursionistes sense entranyes els hi trepitgen la vinya.

De tornada ensopeguem amb una colla de genets dalt dels seus cavalls. Nosaltres, enfilats al marge, no se qui tenia més por, si nosaltres o els cavalls, però va anar d'un pél que no tinguèssim un disgut, una coça de cavall ha de fer mal!

Ja tornem a ser devant de les perilloses rases que envolten el polígon industrial i passem pel costat del IKEA. Avui no portem expert en història, però si experta en el sistema de funcionament de la càrrega i descàrrega de camions i del tracte amable que reben els camioners en aquesta fàbrica per part del personal sanitari.

No penseu pas que aqui acaben les aventures d'avui, encara en queden.

Xerrant, xerrant, tornem a errar el camí. De sobte ens trobem que s'acaba, a la dreta en tenim un que pel que sembla ens portará lluny d'on hem deixat els cotxes, a l'esquerra un mar de dunes de terra remoguda, quina creieu que serà la nostra decisió?? Quin camí agafarem?

Evidentment el més complicat, les dunes.

Riute'n tu del desert del Teneré que han de travessar els del Paris-Dakar!! No ho tenen pas més complicat del que ho tindrem nosaltres, proveu de trobar el Josep M. en aquesta foto, enterrat fins el coll!!!!

Però reconeixeu que va ser molt divertit ;-))))

I acabem aquesta bonica excursió fent un petit tour pel bonic polígon industrial de la nostra bonica ciutat.

Pel que he sentit a dir, alguns i algunes van anar a fer una cerveseta, però a mi no m'hi van convidar ;-P

*Avis per a caminadors i navegants: Aquí sota hi ha un link que diu "comments", habitualment hi ha un 0 al davant de la paraula, si ho cliqueu i hi deixeu els vostres comentaris, aquest cero es convertirà en un 2 o un 3, o qui sap? potser fins hi tot un 10.

Novetats a Berlin!!!!

Repasseu l'entrada de Berlin que hi ha al mes de gener, van arribant cosetes .....