65. De Vilabella al Vinyet

Hola N,
tenvio les fotos de la caminada a Vilabella. I un comentari per si vols posar al blog.

Vaja, caminada no n´hem fet, perquè vam sortir de casa ja plovent i quan vam arribar allà l´organització va suspendre la sortida per evidents raons metereològiques. Aleshores com que era massa aviat per tornar cap a casa vam decidir anar a esmorzar. I després de rumiar varis llocs vam fer cap al restaurant El Vinyet a Vilarodona, però com era massa aviat estava tancat i vam creure que potser a Santes Creus fóra possible trobar algun bar obert, però tot tancat. Aquesta vegada a Casa Ricard a Alió tancat també, però de tornada vam veure que sortida fum de la xemeneia del Vinyet , conclusió tornem cap aquest restaurant i aquesta vegada preocupats per si trobaríem taula ja que hi havia molts cotxes.

L´amo del Vinyet , que per cert és de Valls, ens va dir que ens va veure anar allà , marxar cap a Santes Creus i tornar. A l´hora de demanar ens va dir que aquí res de cafè ni de croissants, mongetes, botifarres, secallones , llonganisses i bon vi.A més de músic i "orujo " de Galicia ben potent. Aquest dia ja ningú se´n recorda dels règims i això que no hem fet exercici. I per si no hem menjat prou algú treu unes xocolatines.Quan hem sortit d´aquí és massa d´hora per tornar a casa, total tampoc tindrem ganes de dinar i menys de preparar-lo , per tant anem a fer unes cervesetes per Valls , els col.leccionistes contents.I aquí acabem aquesta sortida que no ens hem cansat gens ni mica.A la propera ens veiem tots/totes les agosarades a SG, t´atreveixes?

No hi ha excusa.

Reportera agosarada

64. L'Aixàviga

El dia 13 d’abril vam sortir de Valls en direcció a l’Aixàvega, allí vam deixar els cotxes i trenta-vuit persones vam començar l’excursió a peu.
El primer tram era difícil, doncs el camí estava tapat per branques de pins i pedres i no es veia per on seguia, però el guia i el “subguia” eren uns experts i ens van conduir pel sender correcte.
Una vegada passat aquest primer tram, el camí era molt bonic, amb molta vegetació i ens va portar al Mirador del Pou. Des d’aquí vam poder gaudir d’unes impressionants vistes que arribaven fins al mar i fins i tot vam divisar una silueta de les muntanyes de Montserrat. Aquí al Mirador del Pou, hi ha un pou que dóna nom a aquesta Serra i on acostuma a haver-hi aigua durant tot l’any. En un racó vam veure un pessebre.


*(Si no fos perquè heu confessat lo del wiski, diria que era una trobada kumbaià, deu meu, kumbaià, què bucòlic! )

En aquest paratge idíl·lic ens vam disposar a esmorzar sense presa gaudint del moment; després de l’entrepà, acompanyat d’un bon vi, li va tocar el torn a la coca d’avellanes, a la xocolata, a les galetes, al cafè, al wiski, a l’aigua de la vida ...

Una vegada recuperades les forces amb escreix, vam decidir seguir la ruta. Va ser en aquest moment quan unes quantes persones ens vam adonar que tres jovenets del grup havien malmès el pessebre i això ens va disgustar.
Vam seguir caminant i al cap d’una estona vam veure una panoràmica de la vall del Glorieta i els cingles de la Serra. Seguidament va començar el grau del Mal Pas, van baixar fort i en pocs minuts vam arribar al riu Glorieta i el vam travessar.

Més endavant vam trobar l’entrada d’una senda estreta que baixava fins a les fonts del Glorieta, allí vam veure com sortia l’aigua d’uns forats de la paret de la roca. Vam retornar al camí i després d’uns quinze minuts de pujada, vam passar per la Cova del Soldat. Més endavant vam veure un antic pou de gel que antigament servia de nevera. Vam arribar a l’Aixàvega per la mateixa pista per on vam començar la caminada. Aquí, en teoria s’acabava l’excursió, però es va proposar agafar els cotxes i pujar fins a la Mussara i des d’allí vam gaudir d’unes impressionants vistes panoràmiques.
Durant tota l’excursió “un àngel” ens va protegir i guiar en tot moment.

R. (que no consol) (pausa)

Segona reportera en pràctiques (pausa)

L'Aixàviga (pausa més llarga)

D9adues

La nostra reportera acompanyada de les seves amiguetes.

* núria dixit.

63. Cursa i caminada popular a Bràfim

Només per deixar constància que hi va haver aquesta caminada, on alguns i algunes hi van ser, jo no. Tot el que us en puc mostrar és aquesta samarreta. Males llengües viperines diuen que tinc la flor al cul perquè em va tocar un sopar. Enveja és el que tenen!!

Al migdia hi va haver un arrós boníssim. Felicito al P. el cuiner, aquest no serà l'últim arrós que ens farà.

Suposo que algú en té fotos, si me les fa arribar les penjaré.