Aquest cop si, fem la Pena!

15 d'octubre del 2006

Per celebrar el primer aniversari decidim fer un altre cop la Pena, bé, millor dit, decidim que aquest cop si que hem de fer la Pena, sense fer pena.

Portem guies gairebé titulats, per tant no hi ha cap possibilitat que ens perdem. I si l'any passat érem quatre i el cabo, aquest any som tot un exèrcit! Exactament 26, si no m'he equivocat, conteu si no a la foto i penseu que hi falta el fotògraf que com sempre es el Cels. El càmara, que suposo que tots ja sabeu que és el Jordi, si que hi surt. Amb tanta gent no em puc permetre el luxe de donar la benvinguda un per un, de fet, de alguns ni tant sols en sé el nom, per tant dono una benvinguda en general als que comencem avui amb nosaltres.

Aparquem a Poblet i agafem la pista que porta a la Pena, pocs metres més endavant enfilem el senderó que és estret i costerut, però que té el seu encant. Caminem entre pins i alzines, i algun pollancre que ja grogueja. Malgrat la calor d'aquest any, la tardor ha d'arribar.

Fa patxoca un grup tant nombrós, i en aquesta foto si us hi fixeu semblem una llarga serp taronja.

Al mig del bosc trobem una antiga carbonera, vull dir que deu ser una reproducció, no crec que avui en dia ningú s'hi dediqui. I a la foto podeu veure una senyoreta que s'hi enfila, quin mal exemple pels seus alumnes!

Ens xivarem Angels ;-)))

Com ja he dit abans, la tardor s'acosta i els bolets comencen a aparèixer, els boletaires i les boletaries empedreïts es tornen bojos, ja em direu si aquesta és manera d'anar a buscar bolets, sembla la rambla de tanta gent com hi passa! però amb ells i elles no els hi fa res, surten bosses de plàstic per tot arreu i vinga a collir, desprès passa el que passa, que els hi fan mal!

La pujada és considerable, la fila de gent es va allargant, cadascú va al seu ritme, uns mirant la vegetació d'altres badant amb els bolets, finalment ens acostem a la pujada final, si fins ara algunes treiem la llengua , ara casi que treiem el fetge, però ... endavant!! ens espera la magnífica vista, i finalment hi arribem. S'ha de reconèixer que val la pena, els ulls abasten tota la Conca i més enllà, fins a la Segarra i l'Urgell.

Avui algú fa anys, no diré quants, però si que aprofito per felicitar-lo. Per molts anys, Isidre!

Quan ja pensavem que ens havíem guanyat l'esmorzar, resulta que no, s'ha d'esmorzar baix, a la font, els budells ja ens ronquen, però una baixada encara la podem fer. No se si si va ser precisament aquí o en un altre trosset del camí, alguna va tenir un atac greu d'al·lergia, amb esternuts i tot això, els que tenen al·lergia ja haurien de saber que el millor és no posar-se en contacte amb l'agent al·lergènic i quedar-se a casa.

Un cop al costat de la font esmorzem amb gana, cadascú el que ha portat de casa, però em sembla que va ser aquí on va començar el bonic (però engreixador) costum de portar alguna cosa més de menjar per compartir amb els altres, el pastís de la Rosabel amb pomes era molt bo, les galetes de la Rosa, delicioses, i hi havia alguna altrea cosa que ara no recordo però que segur que també estava boníssima, ja em direu de que em serveix caminar com una desesperada pàjara, si a cada esmorzar m'afarto com una lladre

Va ser aquí on ens vam assabentar que se les enduïa a Berlín ... ja veurem qui s'endurà a qui :-)))))))))))

La tornada la vam fer per un altre camí, més ample però igual de bonic. No vam trobar el lloc que alguns pensàvem que era la Pena, per tant vam deduïr que l'any anterior havíem anat ... on c... havíem anat??? Vés a saber!!!

Un cop al aparcament, com que era d'hora vam anar a donar un tomb pel Monestir, alguns vam aprofitar per fer unes necessitats que tots necessitem fer, i algú ( el fotògraf, guardeu-me el secret) va aprofitar el temps, mentre feia les seves necessitats (quantes mans té?) va tirar algunes fotos dintre del recinte on fa les necessitats. Jo he vist aquestes fotos, i d'altres que ha fet de les parts posteriors d'alguna caminadora, però no les publicaré, sóc discreta. De totes maneres, aviso al fotògraf oficial que jo a vegades, també porto la càmara i faig fotos ... i "hasta aquí puedo leer".

Foto final davant del Monestir.