Petit nucli a Berlin

MEMÒRIES DEL PETIT NUCLI DE BERLIN

Aquest escrit és possible perquè el Josep Maria ens va portar a Berlín a totes .

Vam marxar per la tarda i degut als nervis d´algunes,fins i t ot abans de l´hora concretada. Sort que alguna s´ho va prendre amb calma i va decidir no marxar sense haver près el seu cafetó.

Durant el viatge ens vam assabentar que el Jordi havia fet de les seves( el dia dels innocents) i havia espantat a la Carme amb la suspensió del vol. Jordi, Jordi la Carme ja s´està pensant una per a aquest any!!!

Quan vam arribar a l´aeroport ens vam adonar que ningú sabíem l´adreça d l´alberg on ens havíem d´allotjar. Algú va decidir demanar ajut al seu fill/a però es veu que aquest no estava gaire disposat a col.laborar amb rapidesa.

Sort que algú va tenir la idea de mirar totes les guies de Berlín de l´aeroport i finalment es va trobar.

El vol perfecte, tant que algú ni es va assabentar de la durada del viatge…

En arribar a l´aeroport vam sortir disparats a buscar un autobús, el problema era quin número i fins a on. Però som afortunada perquè de seguida vam trobar un noi “alemany?” que parlava castellà i ens va ajudar a comprar bitllet per tots ( aquest va durar molt , se´n recordeu??) i que ens va indicar on baixar i quin metro agafar i vam arribar davant mateix.

Per cert nosaltres” marxosos totals” vam entrar amb les nostres maletes ja directament pel bar . I després sempre sortíem per aquí.

L´alberg molt modern i pràctic, l´habitació molt comfortable

( tan que algú disposava de dues lliteres) amb nevera a l´exterior per a refrescar el cava. I els esmorzars de pa amb nocilla..., quan n´hi havia de pa perquè si no calia anar abuscar-lo.

I per la nit n´hi havia que es dormien de seguida i es perdien l´acudit de la gallina i altres històries…
Aquí ens teniu ordenats de més dormilegues a menys...

En aquest viatge també vam descobrir que tothom es fa col.lecció d´alguna cosa, uns ho declaren obertament i altres ho fan “d´amagatotis”: xapes, ampolles,llumins, gerres de “cerveses,posagots, targetes de monuments , llapis…. Increíble , però cert !Tot un botí! Als armaris de l´habitació ja no hi cabien. Algú fa l´agost al gener.

Us en recordeu cap d´any a Berlín? Davant la Porta de Branderburg bevent cava alemany.

Sort que portàvem un companya que es preocupa molt i ens va salvar de morir aplastats. Una multitud de gent per tot arreu, pels jardins ,per tota l´avinguda, les taules que queien i ja no s´aguantaven , no parava d´entrar i empènyer una multitud embogida fins que ja faltava espai vital. I en aquest moment algú que decideix que no ens podem quedar per sempre a Berlin (no tenim tarjeta??) i cal fer més viatges....

I algú ,que mentre bevent el cava i brindem ha aprofitat el temps i ha lligat amb un alemany de " cos danone" i que fins i tot el seguim perquè ens faci de guia per l´ambient nocturn de cap d´any.Però no s´hi val competència, amb un sol "pastor" n´hi ha prou pel ramat i ja el perdem de vista..

I el que si hi ha és competència per veure qui ha rebut més missatges de mòbil i a més qui l´ha rebut més original ...

I també tenim de "detallistes " al petit nucli .Penseu que vam celebrar l´any Nou , encara que el dia 2 amb cava català i raïm ja preparat en potets. Quin nivell a Berlin???Moltes gràcies nois amb vosaltres es pot anar a la fi del món....

Quan ja portàvem uns dies i tots teníem el plànol del metro hi va haver que ens volia abandonar i va baixar en una parada ella sola... tocata i fuga de..... Després es devia penedir i ens va trucar al mòbil per tornar.

I aquells sopars al cafè Einstein amb xocolata i rom? I els bocates de salsitxes típiques? Les més bones les de Sansoucci, o no?

En fi són moltes experiències viscudes i inolvidables. Que consti que també ens vam recordar de tots els altres que no hi éreu!!!

I aquí ja ens teniu acomiadant-se de Berlin, el Josep Maria és el que ens tira la foto.
Però no se sap mai si tornarem perquè ens vam deixar una discoteca per trobar, no Josep Maria?I el barri de Tacheless, no Elisenda?