La vida te da sorpresas ....

Què faríem sense telèfon? I no em refereixo al mòbil, ja sabeu que jo no en tinc.
Dimecres vespre, riiing:
-Si..?
-Diumenge no hi ha calçotada ...
-Ooohhh! Quina pena!!
-Au va .. no ploris ... et convido a esmorzar a casa meva el diumenge al matí.
-D'acord, allí seré.
Diumenge 7.40 del matí, riiing!!
-Ostres el despertador! Quina mandra!! Ara m'he d'aixecar per anar a esmorzar ....
Deixo la mandra dins el llit i m'aixeco, avui em conviden, en comptes de l'entrepà agafo unes ampolles de cava, espero no trobar cap veí, si em veuen sortir de casa a aquestes hores amb cava a les mans pensaran el que no és :-P
Quan arribo a lloc ja hi ha algú que s'espera i no triguen a arribar la resta, ja hi som tots? Doncs som-hi!
No sé perquè però el J. es queda sol ... vols dir que li fan el 8? ;-)))))

Com que jo sóc bona persona l'acompanyo, no em passarà res, no?

Arribem al bonic poble del minaret i desprès de posar el cava en fred, ens n'adonem que potser caldria caminar una mica per fer gana. Farem una petita descoberta pels pobles del voltant, per comparar!

Sortim el poble desprès de visitar uns rentadors antics, que tot sigui dit, n'he vist de millors, desseguida ens acompanya l'olor bucòlica del camp, i desprès parlen del aire sà del camp, dubto que la meva salut millori amb aquest perfum barreja d'Eau de Cochon i Parfum Quiquiriquí ...

El paisatge és l'habitual de la zona, garrofers enormes, vinyes esporgades i ametllers que ja han florit, al costat de naus industrials, cada vegada més nombroses, que vomiten vapor i fum.

Com que ha estat una cosa improvisada, no tenim full de ruta, sobre la marxa anem decidint quin camí agafar, des del darrera els indígenes ens diuen ara a la dreta, ara a l'esquerra ...
Jo pensava que estava entre amics, però avui confirmaré les meves sospites ... entre nosaltres hi ha traïdors!

Dies enrera ja en vaig tenir una petita mostra de traïdoria, però no li vaig donar importància, vaig pensar que segurament m'havia confós, jo sóc innocent de mena, i sempre penso que: to er mundo e güeno ...

Santa innocència!! El món és dolent! qui m'ho havia de dir, hi ha gent dolenta que s'amaga entre les bones persones. Aqui teniu els quatre traïdors.

Una imatge val més que mil paraules

(generalment no estaria d'acord amb aquesta frase, però avui em va bé)

En canvi, en aquesta altra fotografia podeu veure cinc persones com cal, la foto la va fer un traïdor, d'aquí que ens veieu de gairell.

... la vida te da sorpresas ... diu la cançó que he triat per avui..

1era sorpresa: sense calçotada

2ona sorpesa: traïdors

3era sorpresa: O... Assistència "Decesos"

Pensem que coneixem la gent, que li endevinariem la vida i el que pensen, que ens sorprendran poc, ens equivoquem! I com!!

Realment el C. sempre és sorprenent, mai saps si parla seriosament o fa broma, però la d'avui m'ha realment sobtat.

Ho haurieu pensat mai que el C. fos tant previsor?

Jo, sincerament, no! Ell ens va donar els seus motius, no sé si va convencer ningú. Els seus hereus poden estar ben tranquils, ... quan li arribi l'hora (que trigui moooolt en arribar) no tindran cap maldecap.

Ja n'hi ha prou d'humor negre per avui.

Son gairebé les 10, jo tinc un budell buit, com que esperava esmozar bé, he sortit de casa només amb un dit de suc de taronja i una galeta maria, que a hores d'ara qui sap on son, però com que estem tant entrenats, caminar menys de dues hores es poc per nosaltres.

No patiu! ja esmorzarem! Sort que al poble del minaret fan mercat els diumenges i em puc comprar un parell de pomes per matar la "pàjara" que em rondava per damunt del cap com un voltor a punt d'atacar un cadàver. Ui, avui triomfa l'humor negre !

Per acabar d'arrodonir la caminada visitem les instal·lacions esportives del poble, fins i tot tenen un camp d'herba! I tothom insisteix en que ens fem una foto prop del minaret perque pugueu apreciar-lo en tota la seva magnífica bellesa, el bolet de color rosa que hi ha sota, no és una escultura moderna, suposo que deu ser el dipòsit municipal, de dintre no el deuen haver pintat de color rosa, no? ;-P

Per fi arribem a casa, l'esmorzar ens espera. Millor dit, ens haurem d'esperar per esmorzar, el més calent és a l'aigüera! i en les properes fotos podeu veure un que treballa i els altres que s'ho miren.

Menú del dia: Arengades fregides en paella, llangonissa a la brasa, alls i tomacons escalivats, fesols fregits, pa torrat, pastís afrodisiac de nous, trufes de xocolata, vi, cava, café i unes quantes fruites afrodisiaques confitades que estaven a punt de caducar.

Jo vaig marxar abans que els altres, no sé com va acabar la festa.

La conversa no la transcric, però us puc assegurar que va ser molt animada, el cava ja el té aquest efecte secundari.

Com veieu, un menú lleuger, m'hauré de mirar el colesterol, no sigui que el tingui massa baix.