La torre de la Mixarda

Qui vol anar lluny per viure aventures?

Ni Paris-Dakar ni Matagalls.
A nosaltres no ens cal, en tenim prou de fer una trucada: Que fas diumenge al mati? Sortim?

Els que venen en cotxe el deixen al parquing del Carrefour i sense encomanar-nos a cap sant, enfilem Fornàs amunt. Direcció: Polígon Industrial, com un dilluns quasevol. Destí final: la Torre de la Mixarda ... Així, a pél, sense guia, ni plànols, ni GPS, ni walkie-talkie... Sabem més o menys cap on cau la Torre, segur que hi arribarem!

Però aviat començaran les aventures, sembla que algú ens la té jurada i ens vol posar impediments.

Tanques de plàstic taronja a nosaltres? No ens fan ni pessigolles, cama enlaire i d'alguna manera o altre baixarem.

Més impediments? Ara tires de plàstic grog? Que fem? Passem? No passem?

Seguim el líder!

Si abans aixecàvem la cama, ara ens acotxem i passem per sota, a nosaltres no ens para ningú! L'Isidre ens explica com ho hem de fer i tots passem.

No ens paren ni les rieres perilloses, ni cap avinguda per perillosa que sigui.

Les avingudes perilloses quines son? Les que tenen bars amb llumets vermells a la porta?

O potser es refereix a les avingudes on els cotxes circulen molt ràpid?

Podria ser que les avingudes perilloses de que parla el cartell siguin d'aigua, de quan plou, però qui se'n recorda de les pluges?? Seria molta casualitat que just quan passem nosaltres baixi una rierada.

Com que exactament no sabem el camí i uns ciclistes que hem trobat tampoc no han sabut explicar-nos-el gaire, continuem camp a través, travessant rases, saltant marges, sobre els sembrats, entremig dels camps de conreu, tenim sort que els pagesos deuen ser a missa...

Anar camp a través, o pel camí del caçador com diu algú, té el desavantatge que trobem caçadors, correm el perill d'acabar amb alguna perdigonada al c... , al clatell, que us pensàveu??? afortunadament no és així.

Discutim amigablement si la torre de la Mixarda té o no té merlets ... Merlets? què és això?

Després d'explicar que son el merlets, perquè inexplicablement encara hi ha qui no sap que son el merlets, veiem la torre entremig de les vinyes adormides i comprobem que efectivament no té merlets.

Posem per la foto de grup, avui som poquets, només vuit, visitem la torre que, tot sigui dit, es veu en un moment, i malgrat que tots es facin els interesants, la torre no dona gaire de sí, parets de pedra i totxo, un forat a terra que suposem devia fer les funcions de cisterna i....

... un altre forat damunt els nostres caps , per on deuen entrar els coloms que han anat deixant les seves deposicions (heu vist quin vocabulari?) al voltant dels murs interiors de la torre.

Com que la sortida d'avui no ha estat preparada per ningú, no hi ha dossier, ni cap de nosaltres coneix en profunditat la història de la torre per poder-nos fer una dissertació, per tant ens hem de limitar a fer suposicions.
La temperatura ha anat pujant a poc a poc, ara el sol ja escalfa una mica més i com que hem fet gana busquem un racó agradable per ... ai quina por! esmorzar. Sortosament avui tothom ha sigut conscient, cadascú es menja el que ha portat de casa i només compartim el vi i el café.

Podeu comprobar que n'hi ha un que no sap beure a galet i li han de donar mocadors per netejar-se, en canvi ella ho fa de meravella, quin estil!

Després d'esmorzar ens assabentem que prop de la torre hi ha un petit aqüeducte construït a la mateixa época que la torre.

Conduïa una mina d'aigua que devia abastir els conreus i masies del voltant, decidim arribar-nos-hi i fins hi tot som prou valents per creuar-lo dues vegades, jo tremolant com una fulla un dia ventós, i sense mirar ni per un sol instant cap a baix. No és que sigui gaire alt, però jo amb prou en tinc poc, reconec que les alçades no em sedueixen, vaja ... que el vaig passar dues vegades cag.....eta de por! Malauradament, com que la càmara la portava jo, no hi ha cap fotografia que en pugui donar testimoni, a casa no s'ho creuran que hi vaig passar!!!

Un cop superat el pont del Diable, així és com se'l coneix, agafem el camí de tornada.

Aquest cop camí, no camp a través com fins ara, encara que sempre n'hi ha que sembla que els hi agradi trepitjar els conreus.

En aquesta foto podeu tornar a comprobar que, afortunadament per nosaltres, els pagesos van a missa els diumenges al matí, mentre els excursionistes sense entranyes els hi trepitgen la vinya.

De tornada ensopeguem amb una colla de genets dalt dels seus cavalls. Nosaltres, enfilats al marge, no se qui tenia més por, si nosaltres o els cavalls, però va anar d'un pél que no tinguèssim un disgut, una coça de cavall ha de fer mal!

Ja tornem a ser devant de les perilloses rases que envolten el polígon industrial i passem pel costat del IKEA. Avui no portem expert en història, però si experta en el sistema de funcionament de la càrrega i descàrrega de camions i del tracte amable que reben els camioners en aquesta fàbrica per part del personal sanitari.

No penseu pas que aqui acaben les aventures d'avui, encara en queden.

Xerrant, xerrant, tornem a errar el camí. De sobte ens trobem que s'acaba, a la dreta en tenim un que pel que sembla ens portará lluny d'on hem deixat els cotxes, a l'esquerra un mar de dunes de terra remoguda, quina creieu que serà la nostra decisió?? Quin camí agafarem?

Evidentment el més complicat, les dunes.

Riute'n tu del desert del Teneré que han de travessar els del Paris-Dakar!! No ho tenen pas més complicat del que ho tindrem nosaltres, proveu de trobar el Josep M. en aquesta foto, enterrat fins el coll!!!!

Però reconeixeu que va ser molt divertit ;-))))

I acabem aquesta bonica excursió fent un petit tour pel bonic polígon industrial de la nostra bonica ciutat.

Pel que he sentit a dir, alguns i algunes van anar a fer una cerveseta, però a mi no m'hi van convidar ;-P

*Avis per a caminadors i navegants: Aquí sota hi ha un link que diu "comments", habitualment hi ha un 0 al davant de la paraula, si ho cliqueu i hi deixeu els vostres comentaris, aquest cero es convertirà en un 2 o un 3, o qui sap? potser fins hi tot un 10.