Han anat a Matagalls ... pobrets galls!!

El Jordi em fa arribar aquesta crònica per compartir-la amb tots nosaltres, de banda sonora li he posat el que he trobat amb gall, segur que el Jordi la coneix aquesta cançó, fins hi tot és possible que fa mooolts anys l'hagués tocat.

Aprofitant el llarg cap de setmana de la Candela, quatre caminadors del grup ens vàrem animar i vam fer cap al Montseny.

El divendres, un cop instal·lats, calçades les botes, motxilles a les espatlles i el bastó a la mà, ens vam arribar a El Brull, poble a les portes del Montseny, molt petit, molt net i allí ens van indicar una ruta pels boscos del voltant, moltes masies rurals amb grans explanades verdes i alzines molt grans.

Abans que es fes fosc ja érem a la casa rural molt acollidora, bon menjar casolà, bon ambient i a dormir que l'endemà s'ha de matinar per pujar al Matagalls.

A les nou del matí i després d'un esmorzar de campionat ens dirigim a Collformic per iniciar el camí, volíem aprofitar-ho tot i baixar a l'Ermita de Sant Segimont, però ens vàren informar malament i ... amunt que fa pujada, i quina pujada ... camí pla, camí de pedres, neu als llocs més aubacs. El Jordi com sempre ens deixa endarrera i des de dalt ens filma i ens anima a continuar, feia un bon dia i vàrem suar la samarreta. Per fí veiem la creu i més animats seguim, encara ens queda una bona pujada. Ja hem fet el cim, ha valgut la pena, paisatge meravellós, boira baixa, les muntanyes de Montserrat sortint de la boira, a l'altra banda el poble de Viladrau .... fantàstic s'ha de veure ... foto típica a la creu amb la samarreta d9adues a les mans (feia un aire glaçat).

La baixada ha estat més còmoda, hi ha força gent que pugen i baixen i nosaltres molt feliços i amb l'objectiu complert anem a dinar.

Desprès d'una bona migdiada decidim agafar el cotxe i anem a Vic, fem turisme local, la catedral, el casc antic, una xocolata amb xurros a la plaça Major ...

Últim dia diumenge, les dones tenim una mica cansades les cames, decidim anar amb cotxe fins a l'aparcament del Turó del Home, no fa sol i bufa el vent amb força i és molt fred, però al veure el que ens envolta ens tapem amb gorres, bufandes i guants i agafem el camí per anar a les Agudes. També és costa amunt i amb molta pedra, caminets estrets amb precipicis alts i neu als racons. Hem fet el cim i també hi ha una creu, anem tant tapats que semblem terroristes. Tornem al aparcament després d'una bona caminada, estem cansats però molt satisfets.

Llàstima que no ens queden més dies i hem deixat moltíssimes rutes per fer.
Recomanem tornar un altre cap de setmana llarg o curt i continuar caminant pel Montseny.

Donem les gràcies als habitants de la casa rural, el Sergi i la Natàlia i també al Tano, el Peücs i el Trosky, per lo bé que ens han acollit. TORNAREM !!!