Senyoriu de Selma

Comencem batent rècords, avui som 30, molt serà que no en perdem cap!

Tornem a les tradicions i sortim el Champion, tot i que per no molestar als veïns, quedem al parquing. El guia d'avui, en Cels, ha fet molt bé la feina preliminar, el dissabte anterior va anar amb la Rosabel a fer la ruta, i ens han preparat un dossier molt xulo, a més d'un powerpoint encara més xulo, almenys aixó diuen els que l'han rebut, i els que l'han rebut sis vegades, encara el troben més xulo. M'han proposat que posi aqui el famós powerpoint, he demanat a una experta informació sobre com fer-ho, però la cosa és tant per experts que de moment ho he deixat còrrer, de totes maneres, felicito al autor i a la protagonista. Entre tots estan posant el nivell molt alt, em sembla que quan convoquem oposicions per a la plaça oficial de guia el tribunal ho tindrà díficil. ;-P
Bé, després de fer la pilota, torno al parquing del Champion, ens repartim en els diferents cotxes i sortim en direcció a Santes Creus, on farem reagrupament, algú s'ha autoanomenat cap de l'expedició i es fa responsable de no deixar ningú enrera. A Santes Creus ens reagrupem i el responsable diu: Endavant, ja hi som tots! Continuem doncs cap al coll de l'Arboçar i aparquem els cotxes: Som-hi! Selma ens espera!

Ja hi som tots? Ostres! Falta un cotxe ... Qui ha dit a Santes Creus que ja hi èrem tots? Oh, jo pensava ... darrera nostre no hi havia cap altre cotxe ... Comencem bé, abans de sortir i ja perdem gent .... Aquest cap d'expedició l'haurem de canviar, preneu-li el walkie-talkie!!

No us ho havia dit encara??? Estem a la última, portem tres walkie-talkie i d'aqui a no res portarem GPS, mai més no ens perdrem!, i si ens perdem ... si més no sabrem les coordenades d'on ens hem perdut, oi Jordi? :-P

Desprès d'una trucada pel mòbil (hauré de reconèixer que van bé aquests aparatets) localitzem i esperem el cotxe perdut, que de fet no ho estava, perquè gràcies al magnífic dossier sabien on havien d'anar. Fem les fotos, i enfilem el cami, un solet tímid comença a treure el nas.

Ara us podria explicar per on vam passar, però suposo que tots ho recordeu i si no, podeu rellegir el dossier. Quan arribem al lloc on el Cels havia previst esmorzar, es veu que no hi ha gana i continuem un trosset més. Ja fem bé, perquè per parar a esmorzar amb vosaltres s'ha de tenir MOLTA gana!

Jo proposo que el que prepara la ruta i el dossier, a part d'avisar si hi ha bar o font pel camí, hauria d'avisar si cal portar esmorzar o no.

N'hi ha que caminen per veure paisatge, altres per conèixer la comarca, potser hi ha algú que ho fa perquè no té son els diumenges al matí, algú fins hi tot ho pot fer per salut, d'altres per vici. I finalment algunes, i algun també, caminen per mantenir-nos en forma, per trobar-nos amb els amics i amigues, fer una mica de safareig i criticar els que no han vingut aquell dia i de pas, perdre algun quilet. Menys aixó últim, ho fem tot, i no és tant sols que no el perdem el quilet, sino que l'estem guayant, la bàscula, com el cotó, no enganya.

Taronges navelines, pelades i tallades, pastís de poma ecòlogica, pastis de cabell d'angel amb pasta de full, palmeres, xocolata amb taronja, galetes variades, fruits secs, la bóta de vi ..... continuo???

La que porta enciam és la única que no convida als altres!!!

Penseu i mediteu sobre el tema.

Amb la panxa plena i amb mala conciència, continuem cap a Selma. El paisatge em sorpren, mai no havia estat per aquestes muntanyes i me les imaginava més ferèstegues. Arribem al coll de la Coma i el Cels ens fa una petita explicació dels antecedents històrics de la zona, tots li ho agraïm.

Fins ara hem caminat per pista i ara n'agafem una altra més estreta que arribant a Selma es convertirà en senderó. Ens acostem al poble tot rodejant-lo i gaudint de la vista del campanar, que malgrat el temps que

fa que està abandonat, es mostra esbelt i altiu retallat sobre el fons del cel blau. Als seus peus unes quantes cases força malmeses i del castell, alguna arcada coberta d'esbarzers.

El sol ja ha perdut la timidesa i ens escalfa el clatell, tot i així som valents i alguns decidim pujar fins al capdemunt del Castell, la vista ha de ser magnífica. No som els únics que avui hem decidit visitar Selma, trobem gent del Penedés que han fet la pujada per l'altre vessant de la muntanya.

El caminet s'enfila com un camí de cabres muntanya amunt, passem per un parell d'arcades que

resten d'antigues dependències del castell, no em puc imaginar com coi pujaven aquells carreus tant grossos sense grues, perquè a l'Edat Mitjana les grues encara no hi havien arribat, oi?

Un cop dalt de tot, no ens podem pas moure gaire, som colla i l'espai es força reduït, ens apilonem per fer-nos la foto, tot i que a un li tallem mig cos.

Fer fotos en aquestes condicions no és gaire fàcil, un pas enrera i ..... la drecera per anar cap a baix cau a plom!

La princeseta d'aquest castell s'havia de deixar les trenes mooolt llargues si volia rebre visites dels pretendents!

Per tant la baixada la fem poc a poc i amb ajuda, mireu la Fina i el Jordi, no sé si és que ella s'aguanta per no caure o el frena a ell perquè no s'estimbi!

D'altres aprofiten la baixada per fer-se fotos artístiques, però no us penseu pas que el Josep M. és tant alt i la Pili tant baixeta, el camí feia molt pendent i la perspectiva enganya!

Un cop baix decidim visitar el poble, és petit i no ens portarà gaire feina si aconsseguim trobar el camí entre els esbarzers. El carrer Major ens porta a l'esglèsia, al costat trobem el cementiri, és l'avantatge dels pobles petits, tot ho tens a tocar! Quan van abandonar el poble alguns vilatans es van deixar els avantpassats, podem veure un parell de tibies i algún fèmur!

No sé si algun de vosaltres us vau adonar del greu perill que vam còrrer dins, bé entre les parets, de l'esglèsia. Si mireu la foto de l'esquerra veureu un contrafort totalment desenganxat del mur que se suposa que hauria de sustentar, un parell de salts d'algun imprudent o una lleugera tremolor del terra i tot aquest reguitzell de pedres podrien haver caigut sobre el cap d'algú.

Un cop vist tot el poble, si més no el que en queda, vam tornar cap al coll de l'Arboçar. No vam poder visitar l'ermita de Santa Agnés, per un malentés amb uns habitants de la contrada. Un cop als cotxes, com que encara no eren les dues no vam poder plegar i vam haver d'anar al bar de les Pobles a fer un vermutet, teníem gana, l'esmorzar que devia ser escàs!

Si mireu la foto de la dreta, veureu el Jordi amb el seu nou look, tipus espinete, ben alineat amb el campanar de Selma, podeu donar-li les gràcies perquè és gràcies a la seva insistència i a les seves habilitats com a cineasta, que aquest blog disposa ja de video de la sortida, podeu clicar sobre la fletxa, dura poc més d'un minut. Agraïr també a l'Ángels els consells tècnics sobre les TIC.