Si avui l'excursió no va bé, serà culpa dels que no han vingut i han permés que siguem només dotze més ú, a més no hi ha guia oficial, per tant, la possibilitat que les coses vagin bé son poques. Per començar, no quedem al lloc habitual que fins ara ens havía portat sort, vés que no ens haguem deixat algú esperant-nos devant del Champion!! Alea jacta est! Sortim doncs de l'estació d'autobusos de Valls cap a l'estació de tren de Tarragona. Un cop allí, aparcarem prop del espigó del port.A les 9 menys 10 minuts surt un tren en direció a Altafulla, primer cal comprar el bitllet. Un cop el tenim, travessem les vies pel lloc correcte, o sigui per el passadís subterrani, i tranquil·lament esperem que vingui el tren. Massa tranquil·lament, quan falten un parell de minuts perquè arribi, ens adonem que calia validar el bitllet. Corre... arreplega'ls tots, corre ... torna a travessar les vies i vés corrent cap a la maquineta on es validen els bitllets ... corre que ja ve! Es nota que estem poc acostumats a agafar trens!! Un cop dins només s'asseuran un parell, tot plegat trigarem menys de 8 minuts en fer els 14 quilòmetres que desprès desfarem a peu en, més o menys, 4 hores.
El dia està una mica boiròs, però no fa gens de fred, potser una mica més tad sortirà el sol. Comencem a caminar per una platja buida, l'aigua està totalment plana, la sorra prou consistent perquè hi puguem caminar amb comoditat, tenim davant dels ulls el Castell de Tamarit, des d'aquí es veu imponent, enfilat damunt les roques. El rodegem, i és aqui on es comença a notar els perjudicis que ocasiona no portar un guia eficient, no recordem exactament per on es passa i haurem de fer enrera més d'una vegada.
Arribem per fi a la platja de la Mora i un cop al camping trobem el lloc per on cal travessar-lo. Passem per carrers deserts i bungalows buits, deixem el camping i sortim a un senderó estret que va planejant per la vora, voreta del mar a una alçada considerable, exactament no us la podria dir perquè no vaig gosar mirar avall, prou feina tenia a mirar on posava els peus.
Fins hi tot vam haver d'escalar una miqueta. Aqui en teniu uns quants mostrant les seves habilitats grimpant. Encetem un nou àlbum, el dels grimpadors ... qui ho fa millor?
La que és capaç d'escalar sense perdre el somriure.
Després de tant d'esforç ens calia recuperar forces, quan vam trobar el lloc adient, on ens toqués una mica el solet tímid que començava a treure el cap, vam seure i vam esmorzar. Per no perdre el costum algú va portar menjar extra pels altres, el Jordi ens va convidar a "chuches", gràcies i per molts anys!!
L'últim cop que vam passar per aquí ens acostàvem a l'estiu i la gent tenia ganes de platja, vam trobar molts despistats i despistades que malgat no portar biquini prenien el sol, avui prenent el sol a la platja no trobem ningú però de gent passejant amunt i avall n'hi ha força.
Travessem el bosc de la Marquesa per algun dels seus molts caminets, en algun moment perdem de vista el mar però no deixem de sentir-ne la remor. Arribem a la Platja Llarga, que segueix sent llarga, però com que avui la sorra està dura i atapeïda no ens costa caminar-hi i no se'ns hi 
fa de pesada. Ara el sol s'ha destapat del tot i ens dona escalforeta a l'esquena, comença a sobrar la roba d'abric.
La Savinosa, l'Arrabassada, que com sempre sembla el carrer de la Cort, i grimpant pel últims roquissers arribem a Tarragona, ens fem una foto de grup amb la panoràmica de la ciutat al fons.
Només ens queda el tros del passeig del Miracle, com que anem bé de temps parem a fer el vermut al Port Deportiu.
De Tarragona a Altafulla en tren hem trigat 8 minuts, se'ns ha fet curt, d'Altafulla a Tarragona caminant hem trigat poc més de 4 hores, també se'ns ha fet curt, el sol, l'aire fresc i la bona companyia hi han ajudat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada