La Vall de Montblanc

24 de desembre del 2006, altrament coneguda com Nochebuena.

Se suposa que tal dia com avui la gent s'està a casa preparant el dinar de l'endemà o preparant-se per anar a missa del Gall, nosaltres, originals com sempre, decidim sortir a caminar, per alló de cremar calories, il·lusa de mi!! Cremar calories, diu.

Quedem a les 8 per no perdre el costum, tot i que essent com és de curta l'excursió, podriem haver quedat més tard, però som animals de costums, que hi farem!

Arribem a Montblanc aviat, aparquem els cotxes prop de les muralles i comencem a caminar abans de les 9, ningú no es queixa, tot plegat acabarem abans de les 2. Avui només som 9, hi participem alguns del nucli dur i una convidada. A mig camí pero se'ns hi afegiran un parell de companys afamats. Podeu veure la Carme com confraternitza amb la mare, el petit no surt a la foto perque tota l'estona es movia buscant alguna cosa per endrapar.

També podeu veure que anem tapadets, fa fresqueta. L'hivern per fi ha arribat i podem estrenar el gorros i els guants, els que han pensat a portar-los. Les que no hi hem pensat agraïm al Jordi que hagi pensat a portar-ne per les que no hi pensem.

Agafem el cami que va cap a Rojals, passem de llarg l'ermita de Sant Josep i travessem un grup de cases plenes de gossos que també volen acompanyar-nos. Arribem a un barranc per on baixa un rierol, tenim a l'esquerra una mola de pedra i a la dreta trobem una casa de pagés que es dedica al turisme rural. Uns metres més amunt ens enfilem per un caminet de cabres que hi ha a l'esquerra, ens endinsem en un bosc espès i pocs minuts desprès arribem a la primera cascada. Un raconet argilós on hi ha una taula de pedra, hi esmorzarem quan sigui l'hora.

Retrocedim uns metres i tornem a agafar el caminet per continuar fins la segona cascada. El lloc és molt humit, ple de vegetació de tota mena i el doll d'aigua que cau es força abundant.
Aqui el podeu admirar, darrera la Carme i els nois.

Un cop vist i comprobat que no hi ha cap valent ni valenta que s'atreveixi a prendre una dutxa, desfem l'últim tros de cami per tornar al racó on esmorzarem. I és en aquest moment que descobrim que l'estratègia de fer l'entrepà la nit abans i congelar-lo no funciona quan les temperatures son tant baixes, i a més caminem per zones ombrívoles, el meu entrepà de sorbet de botifarra em deixa les dents gelades, el cava que treu el Cels de la motxilla me les congela.

Si, si, ho heu llegit bé, vam brindar amb cava i vam menjar torrons i xocolata per celebrar el Nadal. S'ha de ser bon jan per carregar cava i torrons a la motxilla!!

A l'esquerra podeu veure els nois felicitant els Cels per la magnífica idea, a la dreta el Josep M. intentant creuar un pontet desprès de beure cava ;-P

Un cop més amb la panxa plena, fem el camí de tornada. Però quan vam arribar als cotxes era massa d'hora per tornar a casa i vam decidir anar a fer un café i a fer petar la xerrada, com si caminant no xerréssim, n'hi ha que semblem cotorres!!

La conversa no us la reproduiré perquè va ser llarga, les preguntes van ser moltes (algunes indiscretes, oi Elisenda?) les repostes, menys. Només us diré que vam constatar la teoria de la relativitat d'Einstein, cadascù de nosaltres pensa que té molta feina i poc temps, en canvi els altres ... ells si que en tenen de temps i poca feina!!

Aqui ens teniu, no fem cara de cansats.

Amb aquesta crònica m'he posat al dia de totes les caminades que hem fet fins ara, espero els vostres comentaris i les vostres aportacions, no pot ser que ho hagi fet tot bé, encara que jo tingui molt de temps lliure també m'equivoco de tant en tant!

Desitjo que les caminades que farem aquest any 2007 siguin, com a mínim, iguals que les que hem fet aquest any. Gràcies a vosaltres, els que avui sou a la foto i també als que no hi sou, millorar-les serà díficil.