54. Sortida de Nadal

De moment, les fotos.
Els que hi ereu podeu imaginar el text, els que no ... us l'explicaré desprès de Nadal.
18 de gener del 2008

Bé, passat un temps prudencial , i abans que torni a arribar un altre Nadal, potset que m'hi posi.

El 23 de desembre del 2007 es va despertar plujós. Ens havíen preparat una sortida sospresa.

Al sortir al carrer vaig pensar que potser la sorpresa seria caminar sota la pluja, però no, ja hi hem caminat sota la pluja!

Ai, les sorpreses!! Quina por!

Vaig agafar el cotxe pel que pogués passar, i al arribar al Karre em van ger aparcar-lo, ai! El mateix van fer a tots els altres. Som 10, vols dir que han llogat un microbús per portar-nos a tots alhora? O potser la sorpresa és caminar per sota el parquing del Karre?

Però es veu que la sorpresa la van tenir els organitzadors, no esperaven la pluja que, com sempre pasa amb la pluja, va enviar la sorpresa a can pistraus. Ens havien preparat un viatge en tren ( també son ganes d'arriscar-se tal com estan les coses últimament amb les sercanies) fins a Vilaverd, des d'on tornariem a casa travessant la muntanya.

Nuestro goso en un poso

Un cop la sorpresa enlaire, calia canviar de plans. Tornar a casa era la proposta més assenyada. Però qui té seny dels que érem allí?

Ens va semblar que cap al sudest el cel s'aclaria, vam desaparcar els cotxes i a Bellavista hi falta gent! Diuen que hi ha un esglesiola molt bonica i el nostre expert particular en art, el C. ens farà una lliçó magistral.

Quan sortiem d'aqui eren més o menys quarts de nou, vam arribar abans de les nou. Esglèsia tancada i barrada i cartell on diu que a les 12 hi ha visita guiada que, si algú vol veure l'esglèsia pel seu compte truqui la 9776245 i dos números més, que la senyora ...era Carme? o Rosa? té la clau.

Ens va semblar una p.... trucar a la senyora a les 9 del matí d'un diumenge. Que fem?

Estem a un pas de l'estació del AVE, anem-hi? Farem un cafetó, esmorzar no, que encara no hem fet gana, i quan siguin les 10 trucarem per poder veure l'esglèsia.

De moment portàvem un dia més aviat aciago, que diuen els castellans, per entretenir-nos una miqueta podriem posar músiqueta, però n'hi ha que no tenen paciència i es encara pitjor el remei que la malaltia!

Arribem a la famosa estació del AVE de Tarragona.

Tarragona no és veu a l'horitzó, de fet no es veu res a l'horitzó, l'estació està enclotada i l'únic que es veu son cotxes mal aparcats i botjar, la gent que arriba per primer cop segur que queden ben decebuts.

Ara, l'estació... un lujo!

Passadissos amples, botigues (voleu dir que algú compra res?) i un bar ben gran perquè ja sabem que les esperes amb ADIF i RENFE son cosa habitual, almenys que els pobres usuaris puguin menjar i beure!

Vam fer el cafetó, alguns gairebé que van esmorzar! vam parlar del bé i del mal, com sempre. Com sempre, sempre n'hi ha algún que té la llengua fluixa i va parlar de més, però deixem temes espinosos!!

A les 10 en punt vam intentar trucar al telèfon que entre tots havíem memoritzat, pèro la senyora Carme? Rosa? és gata vella i en deu estar fins al .... dels pesats que truquen a primera hora del diumenge i deu desconectar el telèfon, no ens va contestar ningú.

Tornem a canviar els plans.

quin rotllo que us estic fotent!! si es que hi ha algú que ho llegeix això, que ho dubto!

Va, fotos!!

Segur que heu endevinat on vam fer cap.

Premi, el pont del Diable.

Uns quants posant al aparcament, podeu comprobar que encara plovia una mica, els mateixos sota el pont, i tots, menys qui va fer la foto, sobre els primers 3 metres del pont.

N'hi va haver 3 que no van voler travessar-lo, son els de la foto borrosa, es diu el pecat , però no els dos pecadors i la pecadora. Els valents els podeu veure tots i totes apilonadets/etes al estret passadís. Deu n'hi dó l'alçada que hi ha al mig, no val a badar!


Però les sorpreses encara no havien acabat.

23 de desembre fum, fum fum.

Què fan tots els grups excursionistes i caminadors pels volts de Nadal? Posar un pessebre!

Gràcies a la R. nosaltres també el posarem. I no un pessebre qualsevol, el nostre, el d'ella, és reciclable, solidari i de disseny. De fet era una monada, feia llàstima deixar-lo allí. Hauriem d'anar a mirar si encara hi és.

Per evitar que qualsevol desaprensiu se'l enduguès vam buscar un lloc no gaire accesible per colocar-lo. Cap problema, el J. té la cama llarga i és prou àgil.

A la foto del mig, gràcies a la tècnica moderna hi som tots! I el pessebre, què bonic!!!!

Ja tenim el pessebre posat, però encara és molt d'hora per tornar a casa. On anem??

Mentre discutiem al aparcament, d'alli estant veïem un edifici amb una extranya cúpula.

El nostre expert en art ens va fer saber que es tractava de Centcelles, i com que encara no havíem esmorzat i allí hi ha taules, rodes ajudeu-nos que esmorzarem i farem cultureta!

Aqui ens teniu entaulats, una mica enfredorits, ho solucionarem aviat. Damunt la taula veieu dues ampolles de cava, no? Doncs ens les vam beure, això ja ens va fer entrar en calor. Però es que a més ens en vam beure una més. Tres ampolles de cava per esmorzar, érem 10. Féu números.

Amb la tradicional alegria i bon humor que ens caracteritza després de posar-nos entre pit i esquena tres ampolles de cava i un bon entrepà, a més de torrons, galetes, polvorons, xocolata, palmeritas ... em deixo res? ens vam dirigir cap al Mausoleu de Centcelles.

Tots vam pagar entrada, excepte els que treballen al departament d'Educació, avui només hi havia el C., les senyoretes s'ho van perdre.

Els frescos de la cúpula son molt bonics i la restauració que han fet ha sigut molt acurada, vam poder veure un video que explicaba la història del lloc i el nostre expert particular va acabar de arrodonir-ho amb les seves explicacions sempre interessants i documentades.

La visita va ser interessant, distreta i una mica accidentada.

Un dels membres més antics del grup, millor dit el membre fundador, va patir una caiguda accidental, degut a una imprudència, tot s'ha de dir, i una mica més i es carrega la base de una columna romana que ha perdurat durant dos mil anys. Hagués sigut una llàstima!!

El membre fundador casi que perd el sentit i es va abonyegar una mica el cap, però ell només té poc més de 48 anys. No es pot comparar!!

Cap al final del matí el dia es va arreglar i fins hi tot vam tenir una ullada de solet.

La última foto és un avís per a caminadors que visiten espais d'interés cultural que han arribat fins als nostres temps i hauriem de procurar que els nostres néts també poguèssin disfrutar-los.