52. Bràfim, Bràfim ...

... passant per Montferri, Rodonyà, Vilarodona i Vilardida, que ja em diràs tu, si no son ganes de donar tombs, de Bràfim a Bràfim hi ha h'haver alguna dreçera, segur.
I si no hi ha drecera, segur que hi ha un atajo!!

N'hi ha que estan espessos de bon matí, i si no que li preguntin a la N.
Algú la va citar a les vuit al Carrefour. Fins aquí tot normal, es on quedem sempre i l'hora habitual.

t'spro a ls 8 l krre

Aquest és el missatge que va rebre la N. que viu a pocs quilometres de Rodonyà, a quarts de set del mati d'un diumenge, el seu primer dia de caminanta de d9adues, quin debut!
Ella a les 8 era al carrer d'Alió on viu la persona que la va citar (es diu el pecat però no el pecador), allí només hi havia el Nus, el gos, i com que qui l'havia citat no sortia, i no era qüestiò d'entrar, no fos cas que la veïna estiguès al aguait, va trucar-lo al mòbil.

8 de matí de diumenge dia , davant de Carrefour, sona un mòbil, ell respon:

-On dius que ets? Ai, perdona, perdona! Vés cap a Bràfim, ens veiem a l'ermita.

Cal que us ho expliqui millor? o ja ho heu entès?
Per tant, moraleja: Segons qui us citi no li feu punyetero cas!!

Anem al que toca.

Ja som tots i totes a l'ermita de Loreto, fa fresqueta que és el que toca pel temps que som. Cames ajudeu-me, que d'aqui a una estona hem de tornar a ser aqui.
Sortim en direcció cap a l'ermita de Montserrat de Montferri, algú fa avís per a navegants:

-Cal travessar el riu, males llengües diuen que no baixa aigua.
Algunes recordem que fa un parell d'anys tampoc havia de baixar aigua i si no haguès sigut per un parell de mossos (els podeu veure aquí) que es van descalçar per ajudar-nos haguèssim hagut de llogar una barca. Veurem que ens depara avui el destí.
Sortosament, el riu baixa escàs i totes ens sentim prou valentes per travesar-lo sense ajuda, malgrat les males intencions d'algú prou malèvol per voler llançar una pedrota al riu per esquitxar-nos.



Passem sense contratemps el riu i ens acostem a Montferri entremig d'una peste bubònica, ai, no! volia dir bucòlica, per allò dles prats, les vaques i les pastures ....
A l'ermita de Montserrat el C. ens va fer una explicació magnífica, com totes les seves, sobre la història de la construcció i reconstrucció, es nota que coneix el tema i que li agrada, ens va saber encomanar a tots l'entusiasme que sent per aquest lloc, a més va tenir l'amabilitat de contestar totes les nostres preguntes i vam descobrir que totesles esglèsies católiques estan orientades en direcció a Roma, que encara que no estiguin obligats a visitar-la és la meca dels catòlics.
El sol anava fent cami i nosaltres també, ens espera el castell de Rodonyà, que va ser una descoberta, mira que hi he passat vegades per Rodonyà i mai vaig pensar que hi poguès haver un castell. No és espectacular com els del alt Gaià, però està ple de merlets!
A la plaça que hi ha davanyçt vam fer parada i fonda per esmorzar, al sol s'hi podia estar, però el pedrís on vam seure estava gelat!



Següent parada, Vilarodona. De cementiri a cementiri. Deixem Montferri pel cementiri i ens acostarem a Vilarodona pel cementiri, llocs tranquils els cementiris!!
Travessem per vinyes nues i oliveres netes, fa un dia tant clar que podem allargar la vista fins a la serra de Miramar, al fons, tancant la plana que forma l'Alt Camp.
El camí d'avui es suau, sense grans pendents, ens permet portar un pas lleuger, son força quilòmetres, si ens encantem farem tard a dinar.
Travessem carreteres, caminem al costat de l'autopista, tant diferent de quan anem per la serra de Prades o pel curs alt del Gaià, on el paratge és més solitari i menys habitat.
Petita parada per reagrupar-nos a Vilarodona, seguim en direcció a Vilardida. Pel camí trobem una casa on l'amo ha trobat la solució ideal al problema del aparcament, no és gaire pràtic, però us asseguro que el cotxe no fa gens de nosa, llàstima que no tingui imatges per mostrar-vos!!



A Vilardida també tenen castell, el que no tenen és bon gust per fer millores i reformes, llàstima!
Travessem per última vegada la carretera, tornem a travessar el riu, aquest cop per un pont, i ens acostem al punt d'arribada, que si no ho recordeu és també el punt de sortida.
Però com sempre hi ha algú, qui serà? qui serà?, que ha de fer la gracieta.
Avui la gracieta és representar un tros del conte de la Caputxeta, les caputxetes van dir als llops, vosaltres passeu per aquest camí de l'esquerra que nosaltres passarem per altre. A veure qui arriba primer!
Normalment el camí de la dreta sempre és el més curt, almenys als contes, però ja sabem tots que els contes son mentida. Aquesta vegada el camí de la dreta era el més llarg, i per acabar-ho de rematar s'acabava amb un munt d'escales!! Pobres caputxetes!!!

Van guanyar els de l'esquerra (els llops que es van menjar l'àvia) que per altra banda no és el més normal, que ja sabem tots que l'Esquerra no guanya mai!

Vet aquí un gat, vet aquí un gos .....