Ruta del Cister IV

Enviat per la corresponsal en pràtiques Fina
Aprofitant que hem aconseguit unes credencials segellades pel Consell Comarcal, i donat que ens faltava acabar la Ruta del Cister hem organitzat l’etapa de Vallbona de les Monges- Santes Creus.

En primer lloc ens vàrem posar en contacte amb els Ajuntaments o entitats veïnals del pobles per on passàvem per tal de poder segellar aquestes acreditacions. Una mica sorpresos però amb moltes ganes de col·laborar la idea els va semblar prou bona com per esperar-nos a les hores aproximades que els vàrem dir.

Vallbona de les Monges, 8 del matí un cop posat el segell del Monestir i escoltar com les monges cantaven acompanyades pel toc insistent de les campanes, ens despedim de la Rosabel (magnifica conductora del cotxe de suport), i caminem en direcció a Belltall, tenim uns minuts de confusió per trobar el camí, però en un tres i no res anem en direcció Belltall.


Belltall, hem arribat mes o menys al’hora prèviament acordada amb un representant de l’Associació de Veïns, donat que es una pedania de Passanant, per posar el primer segell, xerrem amb aquesta gent tan agradable i aprofitem per esmorzar una mica, ho fem a la plaça, ens espera la Rosabel, tot va bé , per tan fem camí cap a Forès.

Forès, poble curiós enfilat al capdamunt del turó, s’ha de pujar fins dalt si volem complir amb el ritual del segell, quin trenca cames! ... però sorpresa, ningú ens espera, ningú sap res del segell,

ens han deixat penjats i amb la caminada costa amunt per res...

Preguntem... però tot i l’amabilitat d’uns habitants del poble que ens ensenyen l’Església, el segell no surt per enlloc. Quan ja no volíem perdre més el temps, coneixem al mossèn d’allí i de uns quants pobles més que ens ofereix el segell de la parròquia de Forés, però el te a Sarral que es on viu i fa missa a la tarda. Estem salvats!!
Desprès d’un bon dinar a Rocafort sort que només queden 2,5 km fins a Montbrió, perquè això de caminar havent menjat.....

Entrada a Montbrió, aquí si que ens esperaven i ens vàrem acomodar al local social del poble, molt bé, taules, cadires, servei, una estufa per si fa fred, llenya preparada, fins i tot TV per veure el Barça (va guanyar). Tal i com es va quedar amb el mossèn de Fores, algú va anar a missa i els altres a comprar quelcom per sopar a Sarral. Missió complerta, segell posat. De la nit a Montbrió només dir que no va dormir tot el que tenia son i final de l’etapa.

Montbrió-Pont d’Armentera-Santes Creus, 8 del matí, els companys que arriben ens fan treure la son de les orelles amb bons termos de cafè i llet, tornem les claus del local i des d’aquí els donemles gràcies un altre cop.

El Cels avisa que el camí fa pujada, que haurem de “desgrimpar” i que no hi ha aigua fins el Pont d’Armentera, naturalment li fem cas i enfilem el Coll de Comaverd, magnífic paisatge, anem amunt, cada cop més amunt, passant per la carena de la muntanya... si veieu la foto sabreu tots el que volia dir el Cels amb “desgrimpar”....

Que si baixem, que si anem a buscar un altre camí, que si jo tinc vertigen, que si jo he baixat i no n’hi ha per tant .... a la fi tots hi vam passar i l’aventura s’ho val.

Caminets estretets, però tots contents i fruint de les alçades, fen camí cap El Cogulló, última pujada abans d’arribar al Pont d’Armentera, després tot costa avall. Fa molta calor i n’hi ha que patim una mica.

Al local social del Pont ens espera el senyor encarregat de segellar i com que es fa tard s’ha de continuar fins a Santes Creus, falten 6 km. I el sol és de justícia.

Santes Creus, hora de dinar i primer ens volem refrescar, la Rosabel esta molt preparada i l’Angeles també, com si Santes Magdalenes fossin anem tots passant els peus per aigua i un ungüent màgic que refresca d’allò mes. Decidim que primer s’ha de menjar i després ja anirem al Monestir per posar l’últim segell. Dit i fet, bon menú al Catalunya i molt bona sobretaula, però el ritual és el ritual i així fem cap a veure l’encarregada d’estampar la prova que hem arribat a la fi de l’etapa.

Tot i que volem agrair molt a tothom que va col·laborar a que les credencials siguin oficials, també pensem que s’ha de millorar les

senyalitzacions de la Ruta, s’ha d’oferir mes llocs o albergs per dormir, per facilitar el camí a aquells que de fora venen i troben a faltar infrastructura per gaudir d’aquesta Ruta.

Les fotos quan arribin (Ja han arribat, suposo que us n'haveu adonat)

Us informo que amb aquesta arribem a les 50 entrades d'aquest blog