Mont-ral, Farena, Mont-ral

3 de desembre del 2006

S'acaba i la tardor i encara no ha fet gaire fred, a nosaltres ens va molt bé, podem caminar sense haver de patir, si fins i tot n'hi ha que s'atreveixen a travessar rius amb els peus delscalços, però no avancem aconteixements, tot al seu temps.

Quedem com sempre a les 8 del mati per poder començar a caminar abans de les nou, la ruta d'avui està previst que duri poc més de 4 hores. Som 29 avui també, en fila india omplim un bon tros de camí.Gràcies al dossier que ens han passat descobrim que Mon-tral va ser repoblat per gent de la plana de Vic a la segona meitat del segle XII, un cop Ramon Berenguer IV hagué recuperat Siurana de Prades de mans dels sarraïns.

Sortim del poble en direcció a la pista que tot fent revolts ens passejarà pel mig d'un bosc amb pins i alzines, brucs i blades. Ens trobarem amb la carretera i la creuarem diverses vegades, passem pel costa d'un vell mas que segons sembla estan reconstruint-lo. De moment anem baixant, costa avall tot és més fàcil, però segur que en un moment o altre ho haurem de pujar tot això que ara baixem, esperem que sigui desprès d'esmorzar!!

Anem alternant, pistes i senderons amb camins de ferradura, aturant-nos de tant en tant per fer reagrupament, amb tanta colla la fila s'allarga. Per la baixada abans d'arribar a Farena cal anar amb molt de compte, els bastons ens hi ajuden, però un cop de má sempre va bé ;-P

Finalment tenim a la vista Farena, parada i fonda, amb esmorzar i ressopó, tenim emparaulat un menjador al restaurant, demanem beguda i cafés, i comencen a sortir llaminadures per tot arreu, un ha portat torrons, un altre codonyat casolà, aquell ha fet bombons de xocolata, això és un desmadre, des que hem començat la temporada de caminades em sembla que m'he engreixat uns quants quilos :-P

Amb les motxilles buides, però les panxes plenes iniciem el cami de retorn, un cop més els nostres guies ens han preparat una ruta circular, així no hem de repetir paisatge.

Sortim de Farena per un caminet recuperat pel propietari del restaurant que ens ha acollit, molt bonic, però poc transitat, d'aquells soneguts com a trenca-cames. Nosaltres el vam superar sans i estalvis, amb les protestes d'alguns que es pensaven que ens havíem perdut. Va resseguuint el curs del riu, al fons de la vall, encaixonat entre parets de pedra.

Fem una visita ràpida a l'antiga zona de piscicultura del riu Brugent on hi ha les velles basses per la cria de truites, avui abandonades, la casa però, està habitada. Ens trobem a la riba esquerra del riu, ara hem de creuar-lo per agafar la pista que ens portarà de tornada a Mont-ral. Aqui és on descobrirem els autèntics valents, hi ha una passera d'alló més rudimentària i insegura. Com podeu veure cadascú passa el riu com vol .... o com pot.

Vam immortalitzar aquell moment heroic i històric, alguns els tenim per davant i per darrera!!

Passem per racons preciosos, amb dolls d'aigua clara i cristal·lina que neixen de sota les roques, en aquesta fins hi tot s'hi podien veure els minúsculs insectes que hi viuen.

Llàstima de les motos i els quads que també coneixen el camí, el malmeten amb les seves rodes i amb el soroll dels motors destorben la pau i el silenci del bosc.

D'anada tot ha sigut molt fàcil i lleuger, ara ens hi hem de calçar, comencem les pujades i algunes son d'aquelles que no en veus la fi, la fila s'allargassa fins al fons del bosc, però sempre n'hi algun que va lleuger i ens avança per poder fer la foto.

Després de moltes pujades i pujadetes i reagrupaments i de molts esbufecs, finalment tenim a la vista el turó on s'enfila Mont-ral, la foto ens mostra com pot ser de llarga una fila india de gairebé trenta persones. L'excursió s'acaba per avui, el mes que ve hi tornarem.