diumenge, 6 de juliol del 2008

Siurana





Gràcies a la R. aqui teniu aquestes fotos i el poema.


SIURANA
Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d'espais, d'abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.
Dels carrerons sota la volta dura,
l'aire té una quietud esfereïda:
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l'esglesieta obscura
.Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.
I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finar l'aspra Siurana
desfeta en rocs per carregar les fones.
Josep Carner

1 comentari:

TT...racional ha dit...

M'apasiona Siurana... Al Salt de la reina li vaig demanar a l'Eva que es casés amb mi

Cada 1 de gener de cada any que engega hi vaig a fer els meus propòsits pel nou any