64. L'Aixàviga

El dia 13 d’abril vam sortir de Valls en direcció a l’Aixàvega, allí vam deixar els cotxes i trenta-vuit persones vam començar l’excursió a peu.
El primer tram era difícil, doncs el camí estava tapat per branques de pins i pedres i no es veia per on seguia, però el guia i el “subguia” eren uns experts i ens van conduir pel sender correcte.
Una vegada passat aquest primer tram, el camí era molt bonic, amb molta vegetació i ens va portar al Mirador del Pou. Des d’aquí vam poder gaudir d’unes impressionants vistes que arribaven fins al mar i fins i tot vam divisar una silueta de les muntanyes de Montserrat. Aquí al Mirador del Pou, hi ha un pou que dóna nom a aquesta Serra i on acostuma a haver-hi aigua durant tot l’any. En un racó vam veure un pessebre.


*(Si no fos perquè heu confessat lo del wiski, diria que era una trobada kumbaià, deu meu, kumbaià, què bucòlic! )

En aquest paratge idíl·lic ens vam disposar a esmorzar sense presa gaudint del moment; després de l’entrepà, acompanyat d’un bon vi, li va tocar el torn a la coca d’avellanes, a la xocolata, a les galetes, al cafè, al wiski, a l’aigua de la vida ...

Una vegada recuperades les forces amb escreix, vam decidir seguir la ruta. Va ser en aquest moment quan unes quantes persones ens vam adonar que tres jovenets del grup havien malmès el pessebre i això ens va disgustar.
Vam seguir caminant i al cap d’una estona vam veure una panoràmica de la vall del Glorieta i els cingles de la Serra. Seguidament va començar el grau del Mal Pas, van baixar fort i en pocs minuts vam arribar al riu Glorieta i el vam travessar.

Més endavant vam trobar l’entrada d’una senda estreta que baixava fins a les fonts del Glorieta, allí vam veure com sortia l’aigua d’uns forats de la paret de la roca. Vam retornar al camí i després d’uns quinze minuts de pujada, vam passar per la Cova del Soldat. Més endavant vam veure un antic pou de gel que antigament servia de nevera. Vam arribar a l’Aixàvega per la mateixa pista per on vam començar la caminada. Aquí, en teoria s’acabava l’excursió, però es va proposar agafar els cotxes i pujar fins a la Mussara i des d’allí vam gaudir d’unes impressionants vistes panoràmiques.
Durant tota l’excursió “un àngel” ens va protegir i guiar en tot moment.

R. (que no consol) (pausa)

Segona reportera en pràctiques (pausa)

L'Aixàviga (pausa més llarga)

D9adues

La nostra reportera acompanyada de les seves amiguetes.

* núria dixit.