2morrou +
3 d'abril2008
Diguem que el tumorrou s'ha allargat una mica.
Vam sortir de Valls disposats a fer uns quants quilòmetres en cotxe per anar fins la Vilella Baixa on segons les informacions que tenia fariem una pasejadeta, suposo que els que no tenien clara la definició de la paraula ara ja la tenen. 12 quikòmetres caminant no son un passeig curt, pel que fa a lleuger no em puc queixar, perquè pesat no ho va ser gens. Vam deixar els cotxes a l'entrada del poble, davant de la Bodega Sabaté on dinarem. Avui portem, a més del guia oficial que calcula bé, el Pep, que també ens farà de guia.
La primera parada havia de ser la font del Racó. Amb aqust nom, jo que tinc una imaginació viva, m'esperava un lloc planer i arrecerat amb una fonteta i unes tauletes per fer berenades. Les berenades que es fan en aquesta font son per parelles molt ben avingudes, que no pateixin vertigen i els hi agradin les alçades, o per algú molt solitari, que no pateixi vertigen i que li agradin les altures.
Dels 10 que èrem, només 5 vam arribar a la font, jo entre aquests 5. Com hi vaig arribar?? De cara al paret i arrapada amb ungles i dents a la pedra, si hi aneu en veureu els senyals.
Veieu l'À.? Doncs jo li vaig fer la foto, estava amb l'esquena enganxada a la paret i si hagués allargat el braç i l'hagués empès no el veurieu, de fet, diria que en aquesta foto els talons de les botes no li toquen el terra. El paisatge realment espectacular.
Malgrat el somriure de circumstàcies, estic (speaking in silver) cag... de por però satisfeta, perquè n'hi ha que son molt valents de boquilla i a l'hora de la veritat les cames el hi fan figa! Si mireu les fotos descobrireu els que no van arribar a la font.
El Priorat ha estat des de sempre una comarca poc coneguda, però no té res a envejar a d'altres que ho son més. El paisatge a començament de la primavera acostuma a ser una mica trist a les zones on hi ha vinyes, perque els ceps encara no han començat a treure la fulla i tot just podats semblen nens revellits i una mica esguerrats, però vam trobar parades d'ametllers verds i de (em sembla) cirerers florits.
Vam pujar pel Grau dels Bous, un camí gairebé tot empedrat amb un pendent força pronunciat fins al capdemunt d'una muntanya de la qual no recordo el nom, cadascú al seu ritme, jo en portava uns quants al darrera i els més àgils i forts al davant. Vam fer parada i fonda per esmorzar. Feia una mica d'airet, però el sol era molt agradable, el fred que havíem passat a primera hora ja ens l'haviem tret de sobre.
Vam remprendre el cami seguint un petit sender sobre un barranc, havíem de rodejar-lo per continuar per l'altre cantó, pel camí vam trobar un parell de velles barraques belles, de pedra seca del tipus cossiol, per arreplegar aigua una, per trobar recer del fred i el vent l'altre. S'ha de reconèixer l'enginy i l 'habilitat de la gent que ha viscut al camp i amb mitjans més aviat minsos, pedres i poca cosa més, eren capaços de solucionar els problemes que representa viure en zones ferèstegues.
Un cop hem arribat a l'altre cantó del barranc anem en direcció al Pont de Cavaloca, que pel camí que hi porta també es podria dir de cabraloca! Pujem i baixem tot vigilant que el ventet que fa no ens desquilibri, el barranc és fondo i ningú és del racc.
Congostos, barrancs, senders, parets de roca, terres aspres, és el Montsant.
A la última foto ens teniu davant d'un dels cossiols més grans que he vist, pertany al Sr. Sabaté, l'amo de la bodega on dinarem. Malgrat la sequera que ens afecta hi havia força aigua, la gran llosa de pedra que té al darrera li permet recollir cada petita gota que caigui.
Vam retornar cap a la Vilella a temps per comprar una miqueta de vi i vermut (colla de b..) al Sr. Sabaté, desprès vam dinar amb la familia, ells menjaven cigrons i bacallà, nosaltres entrepans de pernil. Descreguts que som!
El ví del Priorat ha de ser car per força. Mirava les vinyes i m'esgarrifava de pensar que per veremar-les ho deuen fer lligats amb cordes, deu n'hi dó de les pendents, algunes semblen penjades de parets verticals.
Una passejadeta pel Priorat, una de les millors maneres de passar un Divendres Sant.
2 comentaris:
Mira que be, anda que no heu fet coses en tres dies de Setmana Santa, gairabe mes que Jesucrist. Si no fos, perque jo n'he fet mes, estaria molt enfadat/ada.
Nena, que se't nota l'accent....
que t'has endut de record? la xuleria?
Publica un comentari a l'entrada