... i lo de Cabrer deu ser perquè ens vam haver d'enfilar com si fòssim cabres per camins de idem.
Sortida a l'hora de sempre al lloc de sempre, les 8 al Karre, vaja!
No cal portar esmorzar.
Sortim de V. a l'hora indicada, amb una temperatura adient a l'època, però arribem 5 minuts desprès a P. i hi fotia un fred i una airet que tallava el cutis!!
Descarreguem les eines de tallar pernil i el pernil, tot indicant al S. i a la T. que ens el vigilin.
Ens tapem tant com podem i engeguem.
Avui mana la T. i tothom a creure.
Ens dirigim a la zona on es feia el Pessebre fa temps, ara només hi queden algunes casetes abandonades. Trobem el camí amb marques. Hi ha una cursa de bicicletes de muntanya, de moment estant menjant xocolata i nosaltres podrem caminar tranquils sense haver de tèmer ciclistes esbojarrats.
Comencem pujant suaument . De mica en mica ens va sobrant la roba.Veiem la torre de lluny, poc a poc, pujada rera pujada, s'anirà acostant.
I tot i que a les fotos sembli molt fàcil i com si res .... d'això res de res, no hi ha més fotos de la pujada perquè no podia dir ni fava, ja no et dic res de fer l'esforç de buscar la càmara i fer fotos. Prou que havia de vigilar de no relliscar, la rosada mullava les plantes i les pedres que estaven relliscoses i les mans havien d'empènyer les cames cap avall per ajudar-les a fer força per superar el pendent. Hi havía moments que em pensava que cauria cap enrera, tant fort era el desnivell. I no exagero gens ni mica!
Llàstima que el dia no era gaire clar, la boira s'havia anat aclarint però encara en quedava, darrera les parelles de fet podeu veure la que cobria totalment LR. anava baixant mica en mica i el sol l'anava diluint.
I aquí el que podeu veure no és una parella, sinó un pòquer, l'A. podria haver fet rèpoquer si haguès volgut, però ja sabem que ella és una senyoreta molt discreta.
Al centre tota la colla que va caminar, inclosa la la meva sombra, que no mala sombra.
La tercera foto és del començament de la baixada.
Si la pujada era fotuda, la baixada no es quedava enrera. Les pedres seguien mullades i s'havia d'anar amb molta cura de no relliscar. Jo vaig caure i a la galta de la dreta en tinc testimoni. També tinc testimonis que la culpa de la caiguda no va ser tota meva.
Us situo:
Som en una baixada amb molt de pendent, jo vaig la tercera, davant meu un guia expert i la seva ajudant, acostumen a caminar junts.
De sobte ell li diu a ella:
-Àbrete más de piernas!!!
Ella respon:
-Es que no puedo!
La N., una servidora, va caure. De qui és la culpa??
La resta de la baixada va ser més tranquila, tot i que els i les que anàven al darrera portaven un ritme molt lent a les cames, ara, la llengua .... corria desbocada!
Prop de les 11 vam arribar i ja ens esperàven amb el pernil tallat, però res més.
Ho vam haver de fer tot els pobres i les pobres que veniem cansats de tant caminar.
Oh! i no us penseu que la cosa acabi aquí. Tenim una colla de sàtirs al grup. No ho sabieu?
També vaig ser testimoni d'una conversa entre un ell i una ella que no son parella de fet, però que de fet, alguna cosa hi deu haver entre ell i ella, barregeu-hi un gavinet i unes calces que ella no portava, poseu-hi un bri d'imaginació ..... i fins aquí puc escriure, que desprès em critiquen i diuen que ho xerro tot!
No sé cuantes calóries vam cremar amb el fred i la caminada. El que si sé ès que les vam recuperar totes, totes, amb escreix, mooooolt d'escreix.
Mireu les fotos de la taula parada, tot va desparèixer, sòlids i líquids.
La conversa, com sempre, molt animada al començament, però al final ja era un batibull que semblava el joc dels disbarats, com sempre.
Que si Mata Haris de pa sucat amb oli, que si alcaldes de no sé on ( si que ho sé, però potser millor que no ho posi) però a l'hora de la veritat .... què?
Me'n vaig assabentar de moltes altres coses que no us escriuré perque ja hi éreu i les vau sentir, o potser algú no les va sentir?
Les nenes estaven molt esverades! I algún nen quan les nenes s'esveren es posa nerviós i aboca les copes.
Quantes te'n van trencar? i les tasses, hi son totes? i els gotets del oncle capellà?
La calçotada bé, gràcies.
PD. Gràcies J. i F. pel pernil, T. i S. per la casa i tots i totes els i les altres per venir
6 comentaris:
Vaig quedar tan esparvarada amb els comentaris, que no vaig recordar escorcollar als convidats abans de marxar.
No tant de escorcoll,ja que un mixonet ens ha dit que tens un gavinet de mes, i aquet si que talla no com el del J.
ACLARIMENT AL NUCLI DUR:
Vaig localitzar un ganivet de mes, però era del J. Confesso que el vaig fer servir uns dies per escurar l'os del pernil que molt gentilment em van deixar, ja que anava força be. Finalment i a contracor el vaig tornar pel conducte germanil.
Ara bé, si hi ha algú que li falti un altre ganivet, que reclami, per que no hem detectat que ens en sobri cap i en cap cas voldriem passar per "xurimanguis"
No es la Torre de Pedrol, sino la TORRE DE PETROL
Si l'ortografia no enganya,qui soc?
no ho sé qui ets, el que si que sé, es que no poses un punyetero accent
;-D
Publica un comentari a l'entrada