Ulldemolins

Primer que res, felicitar a la organitzadora d'aquesta sortida, el lloc era una meravella i la organització ... que dir de la organitzacio? Doncs, que molt bé.

Ruta en cotxe per la comarca (per algunes més llarga que per a altres), caminada pel Congost de Fraguerau, dinar a l'aire lliure i de postres (a més de les ametlles garrapinyades i la melmelada de mores) concert a càrrec d'un famós guitarrista, acompanyat pel cor "Fem el que podem".
Qui dóna més? Els de S.G. segur que no.

Tot va anar molt bé, si deixem de banda que Ulldemolins no surt als mapes, per tant arribar-hi no és tan fàcil com sembla, sobretot si les que hi van anar primer no es van fixar per on passàven, i a l'hora de fer recomanacions per l'itinerari, la cosa va anar com va anar.
Deixem-ho en que hi vam arribar, una hora o altre, i que vam aconsseguir sortir del poble i enfilar el camí de l'ermita.



Arribem a l'ermita de Santa Magadalena, on ens ensenyen les taules on dinarem, per sort tenim reserva, que les taules van molt buscades. Visita als lavabos, fa moltes hores que hem sortit de casa, i després de la foto ens posem en marxa.
Comencem fent baixada que sempre va bé, el sol ja comença a escalfar, la tornada pot ser més dura, farà més calor i la baixada la trobarem al revés.
Som una bona colla, més de vint, i el que és millor, venen jovenetes que ajuden a reduir la mitjana d'edat.
Arribem a un mirador que s'alça uns 7 ó 8 metres sobre el riu Montsant, fa cosa mirar cap a baix, i la barana no sembla gaire segura.



Malauradament les guies que no s'havien fixat per quina carretera passaven, tampoc no se'n recordaven dels detalls de la geografia i no ens van explicar gairebé res, no recordaven on eren els Tres Jurats, ni la Ballarina, ni res de res de res. A més a més, el poc que van dir va resultar ser mentida. Algú va dir que la Ballarina potser es deia així perqué quan feia vent es movia ... jo m'ho vaig creure, vaig pensar que era possible.
Sóc innocent, ja ho sé!
A la tornada me'n vaig assabentar que tot era mentida, que s'ho havien inventat!
Malgrat aixó, el caminet va ser molt bonic, les moles inmenses de roca que ens envoltaven feien por i feredat.
I parlant de feredat i por, ens acostàvem perillosament al pont sobre el riu Montsant, que res té que envejar del Kwai.
De sobte veig que els que anàven al davant es posen a còrrer i vaig pensar: Arribem a una font i deuen tenir set.
Sóc innocent, ja ho sé!
Teníem el famós pont aprop i les corredisses eren per veure qui es marejava o qui tenia por, tothom volia ser el primer a passar, per por que els altres fessin ballar el pont.
I el pont va ballar con si fos festa major, la única que va ser respectada va ser la P.
Aquí ens teniu, a la anada i a la tornada.



Nosaltres en vam sortir vius, però no dono un duro pel pont. Les fustes estaven totes corcades. Quasevol dia sortirà als diaris el coi de pont!
Després d'uns quants:
Encara no arribem a l'ermita? de la T. finalment hi vam arribar.
L'ermita de Sant Bertomeu, bastida al segle XII, a cavall entre la historia i la llegenda. El nom del barranc es deu a la figura llegendària que es creu va ser el fundador de l'ermita, Fra Guerau.
La vam veure de sobte que s'aixecava entre les roques, amb un vell xiprer al costat. De postal, vaja.



Prop de l'ermita hi havia una balma grandissima, amb una paret davant, segurament havia servit per aixoplugar ramats i pastors, es coneguda amb el nom de la Quadra de Fraguerau.
L'ermita és petita, pero molt bonica, amb planta rectangular i d'estil romànic.
Hi havia una bona sombra i la gana apretava. Hora d'esmorzar.
No em cansaré de repetir que no està gens bé que porteu tantes coses bones per menjar. Un dels motius de les caminades és cremar calories, quantes més millor. Al pas que anem jo no en cremo ni una, n'afegeixo. Us demanaré danys i perjudicis i us faré pagar la factura del dietista.

La tornada la vam fer pel mateix camí.
Sempre pel mateix camí? No, els espabilats i les espabilades que anaven al davant tenien ganes de gresca, s'avorrien i van decidir anar a passar una estona als columpius, sense avisar als que anàvem al darrera. Sort que alguns porteu mòbil!
Vam visitar l'ermita de Sant Ramon. Jo diria que ja tenim indulgència plenària per una temporada.
Així dóna gust. Arribar a lloc amb la taula parada i el menjar a punt. Un excel·lent per la organització.


Les cervesetes, el vermut, el vi ... a les postres ja ens havia pujat tot al cap i vam deleitar-nos, i de pas també al veïnat, amb unes quantes cançonetes d'aquelles que es canten als karaokes mes cutres.
El guitarrista es mereix un aplaudiment, el cor, malgrat la voluntat que hi va posar no va aconsseguir fer ploure!