De Vilabella a Salomó, a Roda potser hi arribarem l'any que ve

Qui pega primer pega dos cops. Amb vosaltres les coses s'han de deixar clares de bon principi.
Si, em vaig adormir, i que? que passa? Quan tingui la foto ja la posaré.

Au, ja teniu la foto.

Amb germanes així no em calen enemics, m'esperava a la porta amb la càmara a punt.
Bé, ara ja puc anar per feina.

De fet, de feina no en vam fer gaire, la cosa va acabar aviat i remullada.

Com que em vaig aixecar una mica esverada no vaig tenir temps de mirar per la finestra i veure el panorama, em vig posar la roba que m'havia preparat el dia abans quan les previsions no eren del tot dolentes, pantalons curts i jaqueta primeta, va anar d'un pèl que no em poses les bermudes hawaines de flors, anavem a la platja no? Tot i les presses, a l'últim moment vaig agafar les xancletes, que voleu qui hi faci, sóc previsora!

Com que la C. és una magnifica conductora vam arribar a la plaça de l'esglèsia de Vilabella quan tocaven les campanades de les set, vam aparcar amb l'ai al cor, no s'hi veia ningú ni se sentia gens de soroll, per un moment vam pensar que ja havien sortit, em sentia culpable, tenia mala consciència, quina manera de començar el dia!

Per sort encara no havien sortit i encara passaria una estona abans no ho féssim. Vam recollir els mocadors i vam fer temps, pel que es veu faltava algú, va còrrer la veu que potser hauríem d'esperar bastant, el diari deia que se sortiria a partir de les set de la tarda, no us cregueu res del que publica El Vallenc!

Amb tanta espera vam donar temps a l'enemic a preparar l'atac. Just fets els dos primers passos, va començar una plujeta fina, que mica en mica es va anar fent menys fina, vaja, que va acabar sent força gruixuda! És per aixó que no hi ha gaire fotos, no portava la càmara submarina.

Sis quilòmetres vam aguantar, fins a l'hora d'esmorzar, tot i que algú ja hauria plegat als dos-cents metres. Malgrat la pluja vam "rajar" com sempre dels que no hi éreu, només vam parar l'estona que el camí feia pujada.

I amb tant poc recorregut encara n'hi va haver que van tenir temps i ocasió de perdre's, una mica més i es queden sense entrepà, trobem a faltar el magnífic GPS del qual ja me'n han arribat notícies.

Resumint, que després d'endrapar un parell de sucs i un parell de bocates, vam decidir que no continuávem.
Xops com a pollets, enfangats fins als genolls i algunes fins hi tot amb les calces mullades, no era plan! Malgrat les contrarietats no perdem el somriure ni el bon humor.

Hi va haver una colla de valents que van continuar, no se'n tenen notícies de com van arribar.

Nosaltres vam fer un referendum i va guanyar la proposta de deixar-ho per un altre dia, som gent assenyada.

Uns quants van tornar a Vilabella a buscar cotxes, quan ja hi havia algú que renegava que ens havíen abandonat i dubtava que ens vinguèssin a buscar, finalment van aparèixer.

Era el primer cop que estava a Salomó, però gràcies al conductor que amablement em va venir a buscar el vaig poder visitar a consciència, tots les carrers i carrerons, fins hi tot el més estret del poble, amb un tomb que per sort no vaig haver de fer amb el meu cotxe. N'hi ha que el sentit de l'orientació el tenen al ... o potser es que senzillament no el tenen, deixem-ho així.

Després d'una parada al bonic poble del minaret per fer un cafetó, que no sabíem si beure'l o abocar-nos-el al damunt, vam quedar de trobar-nos a casa de la C. per dinar, ens esperaven unes quantes faves, un parell de pollastres i una taula molt ben parada, amb plats i estovalles de veritat, un luxe!

Dels que van estar fent Cami aquests dies espero que m'enviïn fotos i crònica.