11 de gener de 2009
A les 8 tothom puntual a l'estació! Els de la Renfe es faran rics amb nosaltres!
Podeu veure que érem una bona colla disposats a travessar la Serra de Miramar, no us queixareu, he trigat a fer-ne la crònica, però no m'estic de res, fins hi tot rodolins.
El viatge en tren se'ns va fer curt, tant curt, tant curt que ni tant sols vam tenir temps de pagar el bitllet, qué macus que son els de la Renfe!
El campanar de l'esglèsia no surt sencer, nosaltres però hi som tots, tots i ...totes!
Jo no vaig començar gaire bé l'any, encara no haviem començat i ja em vaig tòrcer el turmell, ja veurem com arribarem, no tinc assegurança, vindrà l'helicòpter? em cobraran gaire?
Si hagués de resumir l'excursió en una sola paraula: FANG
Els camins argilosos eren plnes de tolls i de fang, de fang i de tolls. En m,enys que es diu un parenostre teniem les botes plenes de fang, cada cop pesaven més i costava més posar un peu davant de l'altre, però com quu som valents i ardits, valentes i ardides, muntanya amunt que hi falta gent!
Vam deixar enrere Vilaverd i per darrere la serra de Miramar ens acostàvem a Lilla.
En la foto del mig podeu comprovar les males intencions d'algú, es diu el pecat però no el pecador (psit!... si mireu la foto, és el que té la pedra a la mà), com que no en tenia prou amb que jo portés el turmell adolorit, les botes plenes de FANG, el fred que em martiritzava... que encara volia embrutar-me la discreta i bonica jaqueta que porto.
La venjança és un plat que se serveix fred.
Vam esmorzar a les escales de l'esglèsia, fredes, gelades i humides, però la calidesa de la nostra companyonia fon el glaç més punyent.
També hi va ajudar el vinet que portava el S, la petaca (plena de w...) que estrenava l'E, les calòries de la xocolata de la T, les supercalòries de les palmeres del J, les pastetes de l'A. Sort de les navelines del C que van ajudar a empènyer tot alló avall!
Però mentre vosaltres us afartaveu com a lladres jo vaig fer una pia visita cultural a l'esglèsia, a pregar per la vostra salut i seguretat. Vaig descobrir que a Lilla bategen les criatures amb escudella!
Un cop dalt del coll, la vista que se'ns oferia era ampla i magnífica.
De baixada tot corre, nosaltres també.
A les 8 tothom puntual a l'estació! Els de la Renfe es faran rics amb nosaltres!
Podeu veure que érem una bona colla disposats a travessar la Serra de Miramar, no us queixareu, he trigat a fer-ne la crònica, però no m'estic de res, fins hi tot rodolins.
El viatge en tren se'ns va fer curt, tant curt, tant curt que ni tant sols vam tenir temps de pagar el bitllet, qué macus que son els de la Renfe!
El campanar de l'esglèsia no surt sencer, nosaltres però hi som tots, tots i ...totes!
Jo no vaig començar gaire bé l'any, encara no haviem començat i ja em vaig tòrcer el turmell, ja veurem com arribarem, no tinc assegurança, vindrà l'helicòpter? em cobraran gaire?
Si hagués de resumir l'excursió en una sola paraula: FANG
Els camins argilosos eren plnes de tolls i de fang, de fang i de tolls. En m,enys que es diu un parenostre teniem les botes plenes de fang, cada cop pesaven més i costava més posar un peu davant de l'altre, però com quu som valents i ardits, valentes i ardides, muntanya amunt que hi falta gent!
Vam deixar enrere Vilaverd i per darrere la serra de Miramar ens acostàvem a Lilla.
En la foto del mig podeu comprovar les males intencions d'algú, es diu el pecat però no el pecador (psit!... si mireu la foto, és el que té la pedra a la mà), com que no en tenia prou amb que jo portés el turmell adolorit, les botes plenes de FANG, el fred que em martiritzava... que encara volia embrutar-me la discreta i bonica jaqueta que porto.
La venjança és un plat que se serveix fred.
Vam esmorzar a les escales de l'esglèsia, fredes, gelades i humides, però la calidesa de la nostra companyonia fon el glaç més punyent.
També hi va ajudar el vinet que portava el S, la petaca (plena de w...) que estrenava l'E, les calòries de la xocolata de la T, les supercalòries de les palmeres del J, les pastetes de l'A. Sort de les navelines del C que van ajudar a empènyer tot alló avall!
Però mentre vosaltres us afartaveu com a lladres jo vaig fer una pia visita cultural a l'esglèsia, a pregar per la vostra salut i seguretat. Vaig descobrir que a Lilla bategen les criatures amb escudella!
Un cop dalt del coll, la vista que se'ns oferia era ampla i magnífica.
De baixada tot corre, nosaltres també.
2 comentaris:
Sóc jo, a veure si us animeu!
Aquest també l'he deixat jo, per fer "bulto"
núria
Publica un comentari a l'entrada